Juan Leo, jubilat després de cotitzar durant 45 anys: "M'ha quedat aquesta pensió, hi ha joves que cobren més que jo"

Els ‘baby boomers’ són la generació nascuda entre els anys 1946 i 1964, marcada per un gran creixement demogràfic i un període de prosperitat econòmica que els va permetre accedir a estabilitat laboral i propietat.

Un d’ells és Juan Leo, jubilat, que en una tertúlia televisiva explicava que fa poc temps que coneixia el terme. “Vaig néixer a finals dels cinquanta. He treballat 45 anys i he cotitzat tot aquest temps per poder tenir la meva pensió”, afirmava. I afegia amb resignació: “Després de gairebé mig segle treballant, em queden 1.600 euros de jubilació, i hi ha joves que cobren més que jo”.

Leo defensava que la seva generació va viure anys de sacrifici per accedir a una llar o comprar un cotxe, i criticava el que percep com a menor esforç dels joves actuals. “Volen un bon sou, menys hores i sense fer extres”, deia. “I ara ens volen baixar les pensions? Jo no tinc la culpa que la tecnologia hagi eliminat tants llocs de feina”.

En el mateix debat, Martín, un participant jove, li replicava: “Ningú diu que en tingui la culpa, però sí que pot ajudar canviant la idea que els joves som vagos o no volem esforçar-nos”. Les seves paraules reflectien el xoc entre dues realitats generacionals oposades.

Mentrestant, la situació de la joventut és preocupant. Segons dades del Consell de la Joventut d’Espanya, els joves d’entre 15 i 29 anys afronten precarietat laboral, salaris baixos i una crisi de salut mental sense precedents. La taxa d’atur juvenil se situa al voltant del 25%, i el sou mitjà, d’uns 1.100 euros, no creix des del 2008. Amb el cost del lloguer superant els 1.000 euros de mitjana, només un 15% dels joves pot emancipar-se, i la gran majoria ha de compartir habitatge per arribar a final de mes.

Una realitat que alimenta un debat generacional en què els records de prosperitat del passat xoquen amb un present més incert i desigual per a molts joves.