Saps per què la Mahou té una varietat verda i una altra vermella?

Quan trobem diverses varietats de cervesa d'una mateixa marca sol ser perquè hi ha una diferència entre elles. El problema rau en el fet que moltes vegades no les sabem. En aquest cas parlem de la Mahou verda i la vermella. L'expert en cerveses Miguel Sánchez ha explicat el perquè d'aquestes dues varietats al seu canal de TikTok: l'extracte sec primitiu.

Sobre aquest terme es construeixen les característiques essencials d'una cervesa: cos, graduació alcohòlica i sabor.

La llei cervesera espanyola i l'extracte sec primitiu

Contràriament a la creença popular que les denominacions a les etiquetes de cervesa són només una estratègia publicitària, Miguel Sánchez aclareix que, a Espanya, la classificació de les cerveses respon a una legislació estricta. La paraula "especial", que adorna les etiquetes de moltes cerveses, lluny de ser un mer adjectiu promocional, constitueix un criteri tècnic i de compliment obligatori. L'expert detalla que tot gira al voltant de la "xixa" o la concentració de sòlids presents al líquid abans del seu procés de fermentació. Aquest most, compost principalment per cereals amb malta i aigua, és el que es coneix com a extracte sec primitiu.

Sánchez utilitza una analogia molt clara, comparant aquest most amb un “brou de cereals”. La concentració d'aquest brou és crucial, ja que com més densitat, més aliment disponible tenen els llevats durant la fermentació. Aquest aliment addicional permet als llevats produir una quantitat més gran d'alcohol i desenvolupar una paleta de sabors més complexa i pronunciada. Per tant, la concentració de l'extracte sec primitiu és el factor determinant que estableix si una cervesa resultarà més suau i lleugera o, per contra, presentarà més cos i caràcter. És una qüestió de ciència i precisió que defineix el perfil sensorial de cada beguda.

Mahou verd, vermella i la categoria "especial": un enllaç legal

L'explicació de Miguel Sánchez sobre les diferències entre la Mahou verda i la vermella esdevé particularment interessant en relacionar-la amb la classificació legal. Una cervesa amb un extracte primitiu que oscil·la entre el 10% i l'11% es tradueix en un producte més lleuger, amb un sabor més suau i, consegüentment, una graduació alcohòlica menor. Aquestes característiques són les que defineixen el perfil de la Mahou verda, una opció preferida pels que busquen una cervesa més refrescant i menys intensa.

Tot i això, quan la concentració de l'extracte sec primitiu s'eleva, situant-se entre l'11% i el 15%, la legislació espanyola exigeix que aquesta cervesa sigui etiquetada com a "especial". Aquest és, precisament, el cas de la Mahou vermella. Aquesta concentració més gran del most inicial li confereix un cos més robust, una graduació alcohòlica superior i un perfil de sabor més complex i definit que la seva contrapart verda. La distinció és, per tant, tangible i regulada. A més, Sánchez afegeix que les cerveses que superen el 15% d'extracte sec primitiu es classifiquen com a "extra", una categoria que denota una riquesa encara més gran. L'expert emfatitza, amb raó, que “la paraula especial no és un adjectiu inventat per màrqueting, sinó un terme legal”. Així, la pròxima vegada que els consumidors es trobin davant la disjuntiva d'escollir entre una Mahou verda o una vermella, sabran que la distinció essencial es troba arrelada en la concentració del most, l'ànima de la cervesa, que modela el gust i el caràcter de manera inequívoca. Aquesta informació empodera el consumidor, cosa que permet prendre decisions més informades i apreciar l'artesania i la ciència darrere de cada glop.