"No agafis el nen en braços": una frase molt escoltada, que acabarà desmitificada per l'expert

Quantes vegades hem sentit a dir que no és bo agafar el nostre fill en braços quan plora o quan ens ve de gust? Segons els científics aquestes recomanacions no són positives pel vincle. Això ho va explicar Rafa Guerrero, psicòleg i expert en criança, en el pòdcast 'Llampades de saviesa'.

Segons assenyala, les necessitats emocionals dels nens han de prevaler davant del confort o les expectatives dels adults.

“És impossible que un nadó manipuli”

“El que impera són els meus desitjos, les meves expectatives, la meva comoditat, dormir bé”, explica l'especialista al clip. "El que és important és l'expectativa i el desig de l'adult i, a l'altre extrem, tenim la necessitat del menor".

Guerrero rebutja expressions comunes com “no agafis tant el teu fill, que s'hi acostumarà” o “t'està manipulant”. Segons la seva opinió, aquests missatges són “una aberració des del punt de vista del desenvolupament cerebral”.

"La capacitat de manipular, de mentir o de posar-se al cap de l'altre apareix, amb sort, a partir dels quatre anys. Com un nadó d'un mes o un nen de dos anys et manipularà? Cerebralment és impossible", subratlla.

El dilema dels pares: descans davant de necessitats afectives

Durant el pòdcast, el psicòleg reconeix que la maternitat i la paternitat impliquen un gran desafiament: “Quan som pares i mares, és difícil agafar el son i el descans, ja que els nostres nens necessiten molta atenció”.

Tot i això, adverteix que anteposar la comoditat de l'adult al benestar emocional del nadó pot tenir conseqüències negatives.

“No atendre un nadó quan ho necessita pot causar problemes en el desenvolupament cerebral i generar traumes de per vida”

afirma.

Mètode Ferber i mètode Estivill: dos enfocaments diferents

L'especialista esmenta que “venim del mètode Ferber, del mètode Estivill”, sistemes molt populars en les darreres dècades per ensenyar a dormir els nens. Tots dos promouen que el nadó aprengui a adormir-se sol, reduint progressivament la intervenció dels pares.

Mètode Ferber

• Origen: creat pel pediatre nord-americà Richard Ferber als anys 80.
• En què consisteix: deixar el nadó sol al bressol i anar augmentant gradualment els intervals abans d'atendre el seu plor, perquè aprengui a adormir-se sense ajuda.
• Pros: pot fomentar la independència del nen a l'hora de dormir, per això alguns pares asseguren que millora el descans familiar a curt termini.
• Contres: diversos estudis alerten d'un possible impacte en l'aferrament i la regulació emocional del nadó, en què pot generar alts nivells d'estrès.

Mètode Estivill

• Origen: adaptació del mètode Ferber realitzada pel pediatre espanyol Eduard Estivill, autor del llibre 'Duérmete, niño' (1996).
• En què consisteix: semblant al mètode Ferber, proposa deixar plorar el nen durant períodes controlats abans d'anar a consolar-lo, seguint una taula amb temps específics.
• Pros: molts pares ho consideren una eina pràctica perquè promet resultats ràpids amb nadons que dormen sols en pocs dies.
• Contres: nombrosos experts en psicologia infantil el critiquen per la duresa emocional, ja que pot generar inseguretat i ansietat si s'aplica de manera estricta.

Sentiment d'abandó

Mentre el nen aprèn a dormir sol, alguns pares recorren al mètode Estivill o al Ferber, que consisteix a deixar-lo plorar durant intervals cada cop més llargs fins que agafi el son sense ajuda.

En aquest procés, el petit plora i se sent sol, esperant que els pares acudeixin a consolar-lo.

Amb el temps, pot deixar de plorar, cosa que molts adults interpreten com un senyal que el nen s'ha adaptat i és feliç dormint sol.

Tot i això, diversos experts adverteixen que, en realitat, el nen pot haver deixat de plorar perquè ha après que els seus pares no acudiran quan els necessiti, cosa que li pot generar sentiments d'abandonament i afectar-ne la confiança i la seguretat emocional.

“Les famílies són víctimes, no culpables”

L'especialista subratlla que moltes famílies que van aplicar aquests mètodes “no s'han de sentir culpables”.

"Les famílies que van posar en marxa el mètode Estivill són víctimes", afirma, reconeixent que van actuar seguint els consells que es consideraven correctes en aquell moment.

El missatge final és clar: l'atenció, el contacte físic i l'empatia són essencials per a un desenvolupament cerebral i emocional saludable durant els primers anys de vida.