Coneix l'insult que molts catalans (i gironins) fan servir malament

En els darrers anys, el català ha patit un afebliment progressiu, tant pel que fa a la seva presència en l’espai públic com en la correcció lingüística. L’ús cada vegada més reduït en àmbits socials, laborals i d’oci ha afavorit l’expansió de barbarismes, especialment castellanismes que substitueixen formes pròpies del català.

Un dels casos més estesos és l’ús de l’insult “tonto”, molt comú en castellà però no recollit pel Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Malgrat això, la paraula s’ha popularitzat tant que molts parlants la utilitzen de manera espontània en registres informals. Altres diccionaris, com el Diccionari normatiu valencià o el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, sí que la registren, ja que inclouen formes àmpliament esteses entre la població.

Tot i aquesta tolerància d’ús informal, el català disposa de termes genuïns que expressen el mateix significat. Segons el DIEC, per referir-se a una persona de poc enteniment es poden fer servir els mots “ximple”, “beneit”, “ruc”, “babau”, “tanoca”, “capsigrany” o “pallús”. A més, també són correctes expressions com “curt de gambals” o “tros de quòniam”, ben arrelades en la tradició lingüística catalana.

El debat sobre els barbarismes preocupa lingüistes i institucions perquè afecta tant la transmissió de la llengua a les generacions més joves com la seva normalització com a idioma plenament funcional. Segons l’última Enquesta a la joventut de Catalunya, menys del 30% dels joves entre 15 i 29 anys fan servir el català com a llengua habitual. En el conjunt de la població, només un de cada tres residents té el català com a llengua d’ús principal, una xifra inferior a la registrada el 2018.

Tot i així, no tot són males notícies: el nombre de persones que parlen català, encara que sigui en graus diversos, ha augmentat, i més de 117.000 persones s’hi han incorporat recentment.