Aquest famós torró quasi ha doblat el seu preu en els últims 5 anys

Ja hem arribat al desembre i amb ell, els torrons, els regals, les llums de Nadal, l'arbre, el pessebre, el caga Tió, etc. Així doncs, és moment d'alegries, d'atipar-se i de gastar. Però sabies que hi ha productes nadalencs que han apujat moltíssim els seus preus? Els preus dels torrons han canviat i alguns més que d'altres.

Qui es pot resistir als pecats? La sopa, els canelons, el gall d'indi farcit al forn, el marisc, els polvorons, el massapà i el que no falla mai a taula: el torró Suchard.

Qui l'ha provat coneix el veritable significat de la paraula irresistible. No hi ha marca blanca que sigui capaç de replicar-ho, ni de bon tros desbancar-ho. Però, es preveu un futur diferent per al torró estrella?

Allò que sí que ho canvia tot

El seu eslògan per a aquest any és: “Que l'únic que no canviï sigui això que ho canvia tot”.

I el problema és que sembla que la marca ha fet just el contrari: canviar allò que sí que ho canvia tot. Perquè des de fa dècades, Suchard era un imprescindible a totes les cases, però potser per culpa de les modificacions que s'estan aplicant al producte, tot canviï.

Un 88% més car i un 11,5% més petit

En els darrers anys, pràcticament s'ha doblat el preu d'aquest torró i això ha generat un rum-rum que ha fet que la companyia espanyola FITstore investigui sobre la causa.

En els resultats del seu estudi, la companyia conclou que, en els darrers cinc anys, Suchard ha augmentat el preu un 88%. El pitjor de tot és que, alhora, ha reduït la quantitat de producte que ofereix un 11,5%. La pràctica feta amb aquest producte té un nom: reduflació.

Ser rendible a l'esquena del client

La reduflació consisteix a reduir la mida o la quantitat d'un producte, mentre es manté o fins i tot incrementa el preu. L'objectiu d'aquesta estratègia és mantenir la rendibilitat de l'empresa en un context d'inflació, sense que el client percebi una pujada de preus directa.

"Amb una inflació persistent, matèries primeres més cares i costos operatius en augment, molts fabricants recorren a la reduflació com a fórmula discreta per encarir els seus productes sense elevar el preu final de manera evident", explica el CEO de FITstore, Luis Cañada.

Dos euros més per 30 grams menys

Encara que pugui sonar estrany, els últims anys, Suchard ha mostrat en els seus envasos la reducció del pes del seu producte sense objeccions, com per exemple, quan va passar de 260 a 230 grams el 2023. Tot al contrari ha passat amb el preu, que des del 2020 ha pujat de 2,99 euros, als 4,99 d'ara.

"Reduir el gramatge per amagar pujades de preu s'ha convertit en un recurs habitual, i no és casualitat"

continua Cañada.

El preu del cacau

Segurament, Suchard podria escudar-se que el cacau s'ha encarit els últims anys per l'escassetat de les collites. De fet, entre el 2023 i el 2024, el cacau va arribar als 12.565 dòlars (10.892,32 euros) per tona a la Borsa de Nova York, disparant els preus un 380%. Tot i això, l'argument perd pes amb les dades més recents, ja que aquest any el cost del cacau ha baixat més d'un 50%.

Què diu la llei sobre això?

Però, si Suchard vol desenvolupar aquesta pràctica, per què no s'amaga? Doncs perquè aquesta pràctica és legal sempre que aparegui el pes net del producte ben indicat a l'envàs. I sí, Suchard ho fa.

D'altra banda, el Ministeri de Drets Socials i Consum va anunciar al juny que tenia la intenció de modificar l'article 20 de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, per afegir-hi un nou punt.

Aquesta modificació obligaria les empreses a informar de manera llegible i visible, al punt de venda final, quan s'apliquin estratègies de reduflació. Tot i això, cinc mesos després, aquesta reforma no s'ha dut a terme.

La fina línia entre legalitat i ètica

Tot i que aquestes circumstàncies puguin semblar una victòria per a Suchard, alguns experts adverteixen que la marca pot experimentar conseqüències en la seva relació amb el client.

La marca podria estar fallant a la transparència d'aquesta relació, afeblint el principi d'informació veraç i, per descomptat, motivant que els seus clients caiguin en l'error de no adonar-se de la modificació del producte. Amb això, sí: la pràctica és legal. La pregunta és, fins on es pot tensar la corda entre la legalitat i l'ètica?

Ara, és fàcil que l'enllaç es desgasti i la confiança es vegi molt malmesa. Només cal llegir alguns comentaris de xarxes socials per observar que tot està canviant.