Aquests són els hàbits de vida que fan malbé el cervell segons els experts

Després de fer una enquesta poblacional s'ha descobert que més de la meitat dels espanyols no cuida la seva salut cerebral. Petites rutines i gestos diaris fan que el nostre cervell es mantingui jove i actiu. No fer-ho acabarà sent molt perjudicial amb el pas del temps. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha desvelat aquestes dades després de fer i presentar la seva 'Enquesta poblacional sobre hàbits cervell saludables de la població espanyola'.

Entre les dades més cridaneres destaquen:

• El 35% gairebé no dedica temps a activitats cognitives.
• El 60% assegura que no ha après res de nou l'últim any.
• Més del 50% llegeix menys de tres llibres cada any; un 20% no en llegeix cap.
• El 10% se sent habitualment sol.
• Gairebé el 90% de joves entre 18 i 34 anys passa més de dues hores diàries a les xarxes socials.
• Més del 50% dorm menys de les set hores recomanades.

"El dormir és la nostra assignatura pendent", explica el president de la SEN, el doctor Jesús Porta-Etessam. “Suspenem sempre respecte d'altres europeus”, destaca.

"I continuem programant partits de futbol a dos quarts de deu de la nit, que poden acabar passada la mitjanit. Això trenca els cicles de son de la població”, adverteix.

Hàbits de vida que fan malbé el cervell

A la manca de descans se sumen altres factors igualment nocius:

• Només un 37% de la població fa exercici regularment.
• La meitat passa més de sis hores diàries asseguda.
• L'11% consumeix alcohol cada dia; el 15% fuma; el 22% ha provat drogues il·legals.
• El 25% consumeix brioixeria cada dia i la meitat ni tan sols es menja una peça de fruita diària.

La SEN recorda que més del 90% dels ictus i fins al 40% dels casos d'Alzheimer es podrien prevenir millorant els hàbits. "La prevenció es transforma en una necessitat perquè és l'eina més poderosa que tenim per reduir la càrrega d'aquestes malalties", defensa Porta-Etessam.

Cops al cap: amenaça silenciosa a l'esport infantil

Si hi ha un factor que preocupa especialment els neuròlegs és l'exposició de nens i adolescents a microtraumatismes cranials, especialment en esports de contacte com el futbol.

La SEN proposa mesures estrictes:

• Evitar rematades de cap en menors de 14 anys.
• Utilitzar pilotes toves o de foam en entrenaments infantils.
• Generalitzar l'ús de casc amb bicicletes, patinets i arts marcials.

El motiu és clar: fins i tot cops lleus, però repetits poden deixar seqüeles. "Hi ha riscos que podem evitar amb mesures senzilles", insisteixen els especialistes.

L'impacte del capcineig en futbolistes adults

L'estudi realitzat per un equip de l'Albert Einstein College of Medicine i el Montefiore Health System, 'Einstein Soccer Study', ha investigat l'efecte del capcineig repetit en futbolistes aficionats. Els resultats, publicats a la revista científica 'Neurology', són contundents:

• Hi van participar 222 jugadors (entre 18 i 55 anys).
• Durant els 15 dies previs, els homes havien rematat una mitjana de 44 vegades; les dones, 27.
• Un 20% va reportar símptomes moderats o greus compatibles amb commoció cerebral.
• Els cops accidentals multiplicaven per sis el risc de símptomes.

Però, fins i tot ajustant aquest factor, els que més remataven de cap també mostraven més símptomes.

"Hi ha prou dades per afirmar que hi pot haver risc", va reconèixer el neurocientífic Michael Lipton, autor de l'estudi. Tot i que admet que no es van avaluar efectes a llarg termini, el patró és clar: el capcineig freqüent podria causar alteracions neurològiques fins i tot sense cops bruscos.

El professor Jeffrey Bazarian, de la Universitat de Rochester (Estats Units), subratlla que el futbol està poc estudiat en comparació d'esports com el rugbi, i reclama sensors i seguiment a llarg termini per mesurar millor l'impacte repetit.

La perspectiva clínica des de l'esport professional

El metge del Reial Valladolid Alberto López Moreno, al seu estudi 'Conseqüències del copejament de pilota amb el cap al futbol', recorda que el copejament de la pilota amb el cap genera un tipus d'impacte que se subestima sistemàticament. Des de la seva experiència en medicina esportiva, adverteix que cada rematada provoca una desacceleració brusca del crani.

El cervell del nen és més vulnerable, ja que encara està en desenvolupament. Els símptomes poden ser acumulatius i tardans, dificultant-ne la detecció.

López Moreno subratlla que la preocupació no es limita als cops accidentals: “Fins i tot quan s'executa bé tècnicament, la rematada de cap suposa un impacte repetit que hem de revisar, especialment en futbol base”.

Crida urgent a protegir el cervell infantil

Les malalties neurològiques són ja la principal causa de discapacitat al món i la segona de mort. A Espanya, afecten més de 23 milions de persones.

Davant d'aquesta xifra, els neuròlegs coincideixen: la prevenció ha de començar a la infància. Evitar rematades de cap, fomentar hàbits saludables i garantir un descans adequat són mesures simples, però decisives.

Com resumeix el doctor Porta-Etessam, "cuidar el cervell no és complicat, però exigeix constància. I hem de començar per protegir els més joves".