L'explicació científica de l'enamorament: per què em sento tan intens i tan feliç?

Al principi d'una relació sentimental estem dominats per les hormones vinculades a la felicitat i al benestar: oxitocina, serotonina i dopamina. En aquest moment, tots ens sembla perfecte i és que l'enamorament activa la nostra part més intensa.

Aquestes substàncies tenen un paper clau en la generació de sentiments intensos de felicitat, desig i aferrament, influint tant a l'estat d'ànim com a les respostes físiques del cos. "L'enamorament activa àrees específiques del cervell, com el sistema de recompensa i l'escorça prefrontal. Això pot influir en la presa de decisions, la percepció del risc i la regulació emocional. També s'ha observat que, en les primeres etapes, els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès pot augmentar temporalment, cosa que explica la sensació de nerviosisme o ansietat inicial", explica Belinda Manzano, responsable del servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Sanitas La Zarzuela.

En aquest sentit, l'amor desencadena una sèrie de canvis a l'organisme, impulsats per l'acció de diverses hormones que influeixen en les emocions i les respostes físiques.

Hormones i conductes

• Oxitocina: coneguda com a "hormona de l'amor o de l'abraçada", aquesta substància química juga un paper crucial en la creació d'enllaços afectius i en la reducció de l'estrès. El seu alliberament durant moments de proximitat física, com ara abraçades o carícies, promou una sensació de calma, tranquil·litat i seguretat.
• Dopamina: la dopamina és coneguda com "l'hormona de la felicitat". S'activa com a resposta a les emocions de plaer i recompensa i genera sensacions d'eufòria, benestar i satisfacció. Aquesta hormona també està vinculada amb una motivació més gran, cosa que millora el rendiment i energia.
• Serotonina: aquesta hormona regula l'estat d'ànim i contribueix a la sensació general de benestar. En els moments d'enamorament, els nivells de serotonina tendeixen a augmentar, cosa que redueix l'ansietat i afavoreix l'equilibri emocional.

"En l'àmbit psicològic, l'enamorament transforma la manera com pensem, sentim i actuem. En aquesta etapa, les persones tendeixen a enfocar-se més en la seva parella, a mostrar més disposició per compartir i enfortir el vincle emocional. A més, aquest estat afavoreix una actitud més optimista i oberta, cosa que pot impulsar el creixement personal i la construcció de relacions més profundes", conclou Carla Álva.

Amor i psicologia

A més dels efectes hormonals, l'amor també té un impacte psicològic profund. Estar en una relació afectiva positiva pot generar efectes beneficiosos en el benestar emocional:

• Reducció del risc de patir depressió: les relacions afectives poden actuar com un factor protector davant de la depressió. El suport emocional i la sensació de companyia disminueixen la solitud, cosa que contribueix a reduir la probabilitat de desenvolupar símptomes depressius.
• Millora de l'autoestima: encara que el sentit de vàlua personal ha de néixer des de l'interior, l'amor el pot enfortir. Sentir-se apreciat i comprès per una altra persona contribueix a augmentar la confiança i el benestar, complementant la feina personal de creixement emocional i autocomprensió.
• Foment del benestar general: l'amor activa àrees del cervell associades al benestar i la satisfacció. En aquests moments, les persones solen experimentar una motivació més gran per cuidar la seva salut, fer activitat física i mantenir un estil de vida equilibrat.