Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els experts alerten les famílies sobre les donacions a domicili i les seves conseqüències: "Sempre és millor heretar"

Les donacions d’habitatges s’han disparat els últims anys, però els especialistes alerten de possibles costos fiscals i recomanen assessorar-se abans de signar

Els experts alerten les famílies sobre les donacions a domicili i les seves conseqüències: "Sempre és millor heretar"

Els experts alerten les famílies sobre les donacions a domicili i les seves conseqüències: "Sempre és millor heretar" / CC0

Girona

L’habitatge continua sent un mur gairebé infranquejable per a molts joves a l’Estat. El 85% dels menors de 30 anys no pot emancipar-se i set de cada deu joves amb feina encara viuen amb els pares. I quan algú aconsegueix llogar un pis tot sol —sovint perquè comprar és inassumible— pot arribar a dedicar-hi fins al 92% del sou.

Davant d’aquest escenari, cada cop més famílies decideixen donar un cop de mà a fills i nets amb una fórmula directa: donar-los un habitatge. Segons el Consell General del Notariat, les donacions de pisos han crescut un 67,8% en set anys: de 32.623 el 2017 a 54.735 el 2024. I només el primer semestre del 2025 ja se’n van registrar 26.923. A més, aquestes operacions ja representen el 14,1% del total d’actes notarials, el doble que el 2017.

La portaveu del Consell General del Notariat, María Teresa Barea, explica que l’augment de donacions —tant d’immobles com de diners— és una tendència sostinguda, especialment consolidada després de la pandèmia. Ho descriu com un “mecanisme jurídic de solidaritat intergeneracional”: les generacions grans ajuden les joves a tirar endavant projectes de vida, i una donació d’habitatge pot millorar-ne les condicions.

L’advocat Ignacio Barquín (ABH) apunta que l’objectiu més habitual és facilitar l’accés al primer habitatge: en la gran majoria de casos, la donació serveix perquè el receptor pugui comprar el seu primer pis o almenys pagar l’entrada de la hipoteca. El més freqüent és que sigui de pares a fills, tot i que també hi ha casos d’avis a nets.

El factor fiscal, el gran reclam (i el gran parany si no es calcula bé)

Una altra clau és la fiscalitat: en comunitats com Madrid, el País Valencià, Andalusia o Galícia hi ha bonificacions que poden arribar fins al 99%, un detall que moltes famílies tenen molt present.

Però aquí és on els experts fan el fre. L’advocada Núria Vargas (Vilches Abogados) recorda que donar no sempre compensa i llança un avís clar: “Sempre és millor heretar que donar.”

La conveniència final depèn de factors com el valor del pis, la comunitat autònoma i la possible guany patrimonial. Per això, els professionals insisteixen en una recomanació: abans de signar cap donació, cal assessorament especialitzat per evitar sorpreses fiscals i prendre decisions amb seguretat jurídica.

Tracking Pixel Contents