Una moneda d’1 euro que es paga a preu d’or: fins a 4.900 euros per una peça concreta

Les sorpreses en el món del col·leccionisme no s’acaben amb les monedes de 2 euros, sovint les més buscades. També hi ha monedes d’1 euro que, pel disseny, l’any d’encunyació o una suposada raresa, poden arribar a moure’s per preus molt per sobre del seu valor facial.

És el cas d’una moneda d’1 euro de Finlàndia que en algunes plataformes de compravenda s’ha arribat a veure anunciada per fins a 4.900 euros.

Una peça del 1999, abans de la circulació real de l’euro

Aquesta moneda està encunyada el 1999, tot i que l’euro no va entrar en circulació fins a l’1 de gener del 2002. Finlàndia, un dels primers països a adoptar la moneda única, va triar diversos dissenys nacionals per a les seves emissions.

En aquesta peça d’1 euro, el motiu és ben recognoscible: dos cignes volant sobre un paisatge finlandès, un disseny de l’artista Pertti Mäkinen. No és una elecció a l’atzar: el cigne cantor és l’au nacional de Finlàndia.

Detalls i elements del disseny

La moneda té un nucli interior de níquel recobert de cuproníquel, i un anell exterior de níquel-llautó. Fa 23,25 mm de diàmetre i pesa 7,5 g.

A l’anvers hi apareixen els cignes, l’any d’encunyació i les dotze estrelles de la Unió Europea. En emissions posteriors (a partir del 2007), s’hi van afegir les inicials del país emissor (“FI”) i es va actualitzar el mapa europeu per adaptar-se a la normativa comunitària.

Per què alguns demanen tant?

En condicions normals, aquesta moneda no val pas milers d’euros. El text indica que, habitualment, pot tenir un preu d’uns 2 euros, i en qualitat BU (brillant universal) pot arribar als 4 euros.

Tot i això, alguns venedors —especialment en plataformes com eBay— la llisten per quantitats desorbitades (fins als 4.900 euros), al·legant una suposada raresa o possibles errors d’encunyació. Segons el mateix contingut, peces amb defectes menors poden arribar a vendre’s per uns 600 euros, mentre que els imports més comuns es mouen sovint entre 5 i 20 euros.

En resum, més que un valor “oficial”, el preu estratosfèric respon sobretot a anuncis puntuals i a reclamacions de raresa que no sempre es reflecteixen en el mercat real.