I si el sistema de pensions cau? El truc que podria salvar-te la jubilació

Amb l’edat de jubilació allargant-se cada cop més i uns sous que sovint no donen marge, planificar el futur ja no és una opció “per a previsors”: s’està convertint en una necessitat. Estalviar de forma constant pot servir per complementar la pensió pública, mantenir el nivell de vida i, en alguns casos, fins i tot obrir la porta a jubilar-se abans si no s’arriba als anys de cotització exigits.

L’economista i especialista en inversió Andrés González posa una xifra sobre la taula com a punt de partida realista: 200 euros al mes. Sembla poc, però, dit en fred, això són 2.400 euros l’any, 24.000 en una dècada i 48.000 en vint anys només sumant aportacions.

Ara bé, el que realment pot canviar les regles del joc és què es fa amb aquests diners. Segons González, si aquest estalvi es canalitza cap a productes que aprofitin el creixement per interès compost, el capital no només s’acumula: es va accelerant amb el temps perquè els rendiments també generen nous rendiments. I aquí és on apareix el potencial més llaminer: amb constància i temps, la xifra podria créixer fins a importants quantitats.

L’expert també posa el focus en un enemic silenciós: la inflació. D’aquí a 20 anys, el mateix import comprarà menys coses. Per això, disposar d’un coixí propi pot ajudar a no perdre qualitat de vida i a evitar dependre al 100% del sistema públic.

La conclusió és clara i directa: la clau no és fer-se ric de cop, sinó aprendre a gastar menys del que s’ingressa i convertir l’estalvi en una prioritat. Un esforç assumible avui pot ser el que et doni aire (i llibertat) demà.