Testament fet “de pressa”? Els 3 errors que després rebenten famílies (i la solució és més simple del que sembla)

Cada cop més gent fa testament per estalviar disgustos. Però aquí ve el parany: fer-lo “estàndard” o amb dues frases pot sortir car, tant en tràmits com en impostos —i, sobretot, en baralles. A Catalunya, a més, el marc legal et dona més eines del que molta gent es pensa, si les fas servir bé.

Error 1: creure que n’hi ha prou amb “repartir-ho” i ja està

És el típic “la meitat per a cada fill” o “tot per a X” sense preveure escenaris reals.

El problema apareix quan hi ha hereus menors o situacions familiars delicades: si un menor hereta, algú haurà d’administrar aquests béns… i potser no és la persona que tu hauries triat. Encara pitjor: si deixes béns a néts menors, sovint qui acaba gestionant-los (de facto) són els progenitors.

La vacuna és clara: incloure disposicions específiques, i si cal, figures com administradors, substitucions o llegats ben redactats, en lloc de deixar-ho a la inèrcia.

Error 2: oblidar l’impacte fiscal (perquè no és només “qui rep què”)

Un testament també és una factura potencial.

A Catalunya, l’Impost de Successions pot canviar molt segons parentiu i import, i hi ha reduccions i bonificacions que val la pena conèixer (per exemple, reduccions per parentiu i bonificació del 99% per al cònjuge en determinats casos). I si hi ha immobles, pot entrar en joc la plusvàlua municipal.

Traducció pràctica: una mica d’ordenació en vida (titularitats, llegats concrets, planificació de béns) pot fer que l’herència sigui assumible i no una càrrega.

Error 3: pensar que “la llei no em deixa decidir”

Aquest és el mite que bloqueja més testaments: “Amb la legítima no puc fer res”.

Sí que pots. A Catalunya, la legítima és habitualment una quarta part del valor net de l’herència i funciona com un dret de crèdit (no necessàriament com “una part física dels béns”), cosa que dona més marge per dissenyar el repartiment amb intel·ligència.

I aquí és on entren eines que molta gent no utilitza:

• Llegats (per concretar “això per a aquesta persona”)
• Substitucions (incloses fideïcomissàries, segons el cas)
• Regles clares d’administració si hi ha menors o patrimonis sensibles

El “checklist” perquè el teu testament no sigui una bomba de rellotgeria

• Deixa escrit què passa si els hereus són menors o hi ha incapacitats.
• Revisa bonificacions i reduccions de l’ISD a Catalunya abans de decidir el repartiment.
• Usa llegats i disposicions concretes en lloc de frases genèriques.
• Actualitza el testament després de naixements, separacions, canvis de convivència o compres grans.