Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Has nascut a l’octubre, novembre o desembre? El “secret” dels últims mesos que està corrent per tot arreu (però no com t’expliquen)

La ciència no diu que aquests nens siguin “més llestos” per màgia: el que realment pesa és l’efecte d’edat relativa a l’escola… i pot jugar a favor o en contra segons el cas

Una nadó.

Una nadó. / Freepik

Girona

A finals del 2025 es va tornar a viralitzar una idea seductora: que els nens nascuts a l’octubre, novembre i desembre acaben sent “més llestos”. A febrer del 2026, la lectura que fan molts investigadors és molt més matisada: el mes de naixement, per si sol, no determina la intel·ligència. El que sí que pot influir (i molt) és una altra cosa: ser el més gran o el més petit de la classe.

El factor clau: ser el més jove del curs (o no)

En la majoria de sistemes educatius, hi ha una data de tall per entrar a l’escola. Això fa que, dins la mateixa aula, hi pugui haver fins a gairebé un any de diferència d’edat. En infantil i primària, aquest any pesa: maduresa, atenció, llenguatge, habilitats motores… tot va a velocitats diferents.

I aquí ve la part important: la recerca sobre l’anomenat relative age effect sol trobar que els alumnes relativament més joves tendeixen a treure pitjors resultats acadèmics de mitjana (sobretot al principi), i que aquestes diferències es van escurçant amb els anys.

Llavors, d’on surt el relat dels “més llestos”?

Perquè el fenomen té trampes estadístiques:

  • L’avantatge dels grans del curs pot fer que, en etapes inicials, semblin “més capaços” quan en realitat és sobretot maduresa.
  • Alguns estudis detecten que els més joves, si superen el desavantatge inicial, poden acabar desenvolupant estratègies (esforç, adaptació, resiliència) que els beneficien en etapes posteriors. Però això no vol dir que el mes de naixement creï genis, sinó que l’entorn pot modelar habilitats.
  • I, a més, hi ha efectes col·laterals: en alguns llocs, ser dels més joves s’ha associat a més probabilitat de diagnòstics com l’ADHD, precisament per la diferència de maduresa dins la classe.

La idea que sí que és útil per a famílies (sense mites)

Si un nen és dels més petits del curs i li costa seguir el ritme, això no és un “problema d’intel·ligència”: sovint és qüestió de temps, suport i expectatives realistes. I si un nen és dels més grans, tampoc té el futur guanyat: el que acaba pesant de debò és la combinació de educació, família, salut, hàbits i estímuls.

En resum: octubre, novembre i desembre poden ser “mesos estrella” per titulars fàcils, però el que explica diferències reals sol ser una altra cosa molt menys sexy i molt més important: com encaixa l’edat del nen dins del seu curs i quin suport rep mentre creix.

Tracking Pixel Contents