Així seria el salari mínim comú que Pedro Sánchez vol per a tota la Unió Europea; Quant cobraries?

El “salari mínim comú” que ha defensat Pedro Sánchez a la Unió Europea no seria tant una xifra idèntica per als vint-i-set estats membres, sinó una base compartida que asseguri salaris mínims dignes a tots els països i ajudi a reduir les grans diferències internes del mercat únic.

El president espanyol va plantejar aquesta idea aquesta setmana al Congrés del Partit Socialista Europeu, celebrat a Amsterdam, dins d’una agenda social més àmplia centrada en l’habitatge, els serveis públics i la desigualtat.

Actualment, a la UE es comparteix moneda, però no pas un llindar salarial comparable. Això fa que convisquin realitats molt diferents i que aparegui el risc de “competència a la baixa” entre països, especialment en sectors on és fàcil deslocalitzar empreses o contractar mà d’obra transfronterera.

Per aquest motiu, Sánchez reclama un salari mínim comú a tota la Unió Europea com a part d’un reforç del pilar social europeu i com a resposta política al que considera una amenaça per als drets laborals i les classes mitjanes.

Ara bé, la Unió Europea no parteix de zero. L’any 2022 es va aprovar la Directiva (UE) 2022/2041 sobre salaris mínims adequats. Aquesta norma no imposa un salari mínim únic per a tots els estats, però sí que impulsa els països a garantir que els salaris mínims siguin adequats i a utilitzar referències internacionals per mesurar-ho.

Entre aquestes referències, destaquen dos llindars habituals en el debat: situar el salari mínim al voltant del 60% del salari medià brut i/o del 50% del salari mitjà brut. Per això, si la proposta de Sánchez s’arribés a desenvolupar, el més probable és que “comú” volgués dir un criteri harmonitzat, i no pas una nòmina igual per a tothom.

Això implicaria una regla europea que obligués cada estat a fixar el seu salari mínim en relació amb els salaris reals, la productivitat i el cost de la vida, evitant que en alguns països el salari mínim interprofessional quedi massa enrere.

Aquest enfocament permetria mantenir la diversitat econòmica europea sense renunciar a un estàndard social compartit: que treballar a jornada completa no signifiqui pobresa laboral en cap estat membre.

En la pràctica, un sistema d’aquest tipus obriria dos debats principals. El primer, com calcular-lo exactament perquè la comparació sigui justa. El segon, com aplicar-lo als països on el salari mínim no és una xifra legal única, sinó que depèn en gran part de la negociació col·lectiva.