Un tribunal eximeix un pare de pagar pensió a dos fills “ninis” de 20 anys que van deixar la feina perquè “no els omplia”

L’Audiència Provincial de les Illes Balears ha resolt el cas d’un pare resident a les Balears que mantenia els seus dos fills de 20 anys, que no estudiaven ni treballaven per decisió pròpia.

Fins fa uns mesos, l’home abonava 180 euros mensuals a cadascun (360 euros en total), tal com li imposava una sentència d’un jutjat de primera instància. Segons la informació publicada, els dos joves van deixar els estudis als 16 anys i, durant els darrers quatre anys, només haurien tingut una feina que van abandonar voluntàriament al·legant que “no els omplia”.

El tribunal ha valorat que la pensió d’aliments per a fills majors d’edat no ha de ser eterna, especialment quan es detecta manca d’interès per part dels beneficiaris. Tot i que aquesta obligació s’emmarca en un principi de solidaritat familiar, la resolució subratlla que també s’ha de tenir en compte l’actitud de qui demana aquesta ajuda.

Una “necessitat” atribuïda a la seva conducta

La decisió s’alinea amb criteris recents atribuïts al Tribunal Suprem: l’obligació d’aliments no s’extingeix automàticament amb la majoria d’edat, sinó que pot allargar-se fins que els fills assoleixin una suficiencia econòmica, sempre que la situació de necessitat no sigui provocada pel mateix fill.

En aquest cas, el tribunal considera que la passivitat i la falta de motivació dels dos joves impedeixen qualificar-los com a persones en situació real de necessitat, ja que aquesta necessitat hauria estat “creada per la seva pròpia conducta”, fet que extingeix el dret a percebre la pensió.

A més, la resolució té en compte que el pare es troba en una situació delicada, tant econòmica com de salut, un element que, segons l’Audiència, agreuja el context i reforça el criteri d’exonerar-lo del pagament.