Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Avís important per als autònoms: Hisenda fixa tres regles per poder deduir despeses a la declaració de la Renda

Perquè una despesa sigui deduïble, l’Agència Tributària exigeix que compleixi tres requisits alhora: vinculació amb l’activitat, justificació amb factura i registre comptable correcte

Avís important per als autònoms: Hisenda fixa tres regles per poder deduir despeses a la declaració de la Renda

Avís important per als autònoms: Hisenda fixa tres regles per poder deduir despeses a la declaració de la Renda / freepik

Girona

La campanya de la declaració de la Renda és, cada any, una de les cites més rellevants per als autònoms. A diferència dels assalariats, que acostumen a tenir retencions regulars a la nòmina i una gestió fiscal més automatitzada, els professionals per compte propi han de planificar amb més precisió ingressos, despeses i obligacions tributàries. Un error pot implicar pagar de més… o acabar en una comprovació d’Hisenda.

Per això, conèixer bé quines despeses es poden deduir i en quines condicions és clau per optimitzar la factura fiscal. Ara bé, l’Agència Tributària estableix normes estrictes: no tot el que sembla una despesa professional ho és a efectes fiscals, i una errada pot fer que la deducció quedi denegada.

Les 3 regles d’Hisenda perquè una despesa sigui deduïble

La normativa de l’IRPF és clara: perquè una despesa sigui deduïble ha de complir tres requisits simultàniament. No n’hi ha prou amb complir-ne un o dos: si en falla cap, Hisenda pot rebutjar la deducció en una revisió (especialment en el règim d’estimació directa).

1) Ha d’estar directament relacionada amb la feina

El primer criteri és que la despesa estigui vinculada a l’activitat econòmica i sigui necessària per obtenir ingressos o per al funcionament normal del negoci. El problema apareix quan aquesta relació no és evident: en aquests casos, Hisenda sol aplicar un criteri restrictiu i pot exigir proves que demostrin que la despesa és estrictament professional.

2) Cal justificar-la amb documentació, preferentment una factura completa

El segon requisit és l’acreditació documental. La prova habitual és la factura completa, que ha d’incloure totes les dades exigides: identificació de l’emissor i del destinatari, descripció detallada del producte o servei, import, impostos desglossats i data d’emissió. Un tiquet simple no sempre és suficient. A més, si hi ha dubtes sobre la realitat o el caràcter professional de la despesa, Hisenda pot demanar documentació addicional (justificants de pagament, contractes, pressupostos o comunicacions que avalin l’operació).

3) Ha d’estar registrada a la comptabilitat o als llibres obligatoris

El tercer requisit, sovint infravalorat, és el registre comptable. Els autònoms en estimació directa han de portar llibres d’ingressos i despeses i reflectir-hi totes les operacions. Si una despesa no consta anotada als registres oficials, es pot perdre la deducció encara que hi hagi factura i la relació amb l’activitat sigui clara. És un requisit formal, però determinant.

Tracking Pixel Contents