T'interessa: Coneix el “truc” dels bars i restaurants que et fa pagar de més

Qui més qui menys s’hi ha trobat alguna vegada: una tapa al mig de la taula, quatre persones a punt de compartir-la i, de cop, apareix el problema. Sobra una croqueta o en falta una, hi ha un nombre de gambes que no es pot repartir bé o els talls d’embotit no arriben perquè tothom en mengi igual. La sensació és coneguda en bars i restaurants de Girona, de la Costa Brava i de tot arreu: sempre hi ha algú que es queda amb les ganes o que acaba cedint l’última peça.

Aquesta situació s’ha explicat sovint com una mena de “trampa” del sector de la restauració per aconseguir que els clients demanin una altra ració. La teoria diu que alguns establiments opten per servir quantitats senars o difícils de dividir per generar aquella petita incomoditat a taula que empeny a consumir una mica més.

Ara bé, aquesta idea s’ha fet popular molt més com a relat que no pas com a conclusió científica provada. La recerca sobre restauració sí que confirma que els negocis treballen tècniques de menu engineering, és a dir, estratègies de disseny de carta, preus i presentació per orientar el consum i millorar vendes. Però la literatura acadèmica no acredita de manera clara que servir tapes amb nombres primers sigui una regla general del sector per fer augmentar la despesa.

On sí que hi ha certa base és en la part visual. Diversos estudis sobre presentació de plats han analitzat la creença, molt estesa en gastronomia, que els nombres senars fan més bonic un plat. Una investigació publicada a PMC sobre aquesta suposada norma va concloure que aquesta preferència no és tan universal com sovint es dona per feta. És a dir, els nombres senars poden tenir interès estètic en alguns contextos, però això no vol dir necessàriament que siguin una maniobra pensada per fer gastar més al client.

També està ben documentat que els restaurants utilitzen altres recursos psicològics molt més clars i estudiats. Un dels més habituals és el preu psicològic, amb imports acabats en 9 o formats que fan que el client percebi més valor o més oportunitat. Aquestes tècniques sí que apareixen recollides en estudis sobre comportament de compra en restauració.

Per això, més que parlar d’una norma matemàtica secreta, el que es pot dir és que molts locals serveixen racions que no sempre encaixen amb el nombre de comensals, i això pot acabar afavorint una comanda extra. A vegades respon a una decisió comercial, a vegades a criteris de cuina o de presentació, i en altres casos simplement a la mida estàndard de la ració.

En definitiva, allò de la tapa que no es pot repartir exactament pot ser desesperant, però no hi ha proves sòlides que existeixi una regla universal basada en nombres primers perquè bars i restaurants facin gastar més. El que sí que sembla clar és que, entre la gana, el “va, demanem-ne una altra” i la pressió amable de compartir, la taula sovint acaba caient a la temptació.