El truc fiscal que pot fer baixar la factura de la renda fins gairebé a zero: De pagar un 34% a un 1%

L’augment dels preus i la pressió sobre les economies familiars han fet que, a l’hora de fer la declaració de la renda, cada cop més contribuents busquin fórmules per pagar menys impostos de manera legal. En aquest context, amb la campanya de l’IRPF a tocar, han guanyat interès els consells de diversos experts en fiscalitat.

Un dels que més ressò ha tingut és l’advocat Andrés Millán, conegut a les xarxes socials com a @lawtips, que ha explicat una via que, en determinats casos, pot rebaixar molt la tributació. Segons defensa, les donacions poden arribar a ser una eina útil, tot i que cal mirar bé cada cas abans de fer cap pas.

Millán recorda que, quan una persona dona un bé o un actiu, normalment entren en joc dues obligacions fiscals. D’una banda, qui fa la donació pot haver de tributar a l’IRPF per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor que té aquell bé en el moment de transmetre’l. De l’altra, la persona que el rep ha d’afrontar l’impost de successions i donacions.

Ara bé, aquest segon impost pot quedar molt reduït quan la transmissió es fa entre familiars directes, com ara pares i fills. En aquests supòsits, i depenent de la comunitat autònoma, la càrrega fiscal pot ser molt baixa. D’aquí surt l’afirmació de l’advocat, que sosté que en alguns casos es pot passar d’un gravamen teòric elevat a pagar només l’1% o fins i tot menys.

Tot i això, l’expert adverteix que no tots els actius funcionen igual. En el cas dels fons d’inversió, per exemple, una donació sí que genera un guany patrimonial per a qui el cedeix. Això vol dir que Hisenda pot considerar que hi ha un benefici subjecte a l’IRPF.

Per explicar-ho, posa l’exemple d’un fons comprat per 500.000 euros que, amb el temps, ha passat a valer un milió. Si aquest actiu es dona a un fill, el receptor pot acabar pagant molt poc per l’impost de successions i donacions, però el donant haurà de tributar per la diferència entre el cost inicial i el valor actual. En aquest cas, Hisenda entendria que hi ha un guany patrimonial de 500.000 euros, que s’integraria a la base de l’estalvi de l’IRPF.

Segons aquesta explicació, la situació canvia si el traspàs no es fa en vida a través d’una donació, sinó per via d’herència. En aquest escenari, el difunt no tributa per aquest guany patrimonial i l’hereu només ha d’assumir l’impost corresponent a la transmissió, que en alguns territoris de l’Estat espanyol pot ser molt baix.

A més, hi ha un altre element clau: el valor fiscal de l’actiu s’actualitza. Això significa que, si el fons s’hereta quan val un milió d’euros, aquest passa a ser el nou valor de referència. Per tant, si més endavant es ven per 1,1 milions, només es tributarà pels 100.000 euros de guany addicional, i no per tota la revalorització acumulada durant anys.

En definitiva, la clau no és tant trobar una fórmula màgica per esquivar impostos, sinó entendre bé quan una donació pot sortir cara i quan una herència pot ser més avantatjosa. En un moment en què moltes famílies miren amb lupa cada euro, també a comarques gironines, la planificació fiscal pot marcar una diferència important.