Laura Lobo alerta dels problemes d’herència** quan un fill treu diners del compte dels pares en vida**

Els conflictes pels diners són una de les causes més habituals de disputa quan arriba una herència. Però el problema sovint comença molt abans de la mort dels pares. Quan es fan grans, perden autonomia o necessiten ajuda per fer gestions del dia a dia, és habitual que deleguin en una persona de confiança, moltes vegades un fill, perquè pugui controlar rebuts, treure efectiu o fer tràmits bancaris. Aquesta ajuda, que en molts casos respon a una necessitat real i pràctica, també pot acabar generant sospites i tensions familiars si no queda clar què s’ha fet amb els diners i amb quina autorització.

Segons l’advocada especialitzada en herències Laura Lobo, una de les fórmules més habituals en aquests casos és incorporar un fill com a cotitular o autoritzat del compte bancari. Aquesta decisió es pren, sovint, per facilitar la gestió quotidiana dels pares quan tenen problemes de salut, dependència o dificultats per moure’s. És una opció recomanable quan realment cal agilitzar pagaments i garantir una bona administració dels diners, però convé fer-ho amb transparència i deixant clar quin és l’abast d’aquesta autorització. El fet de ser cotitular no vol dir automàticament que els diners siguin d’aquell fill, sinó que pot operar en el compte; la propietat dels fons continua depenent de l’origen dels diners i de l’ús que se’n faci.

Cotitularitat del compte: per què es fa i quan és recomanable

Afegir un fill a un compte bancari dels pares sol respondre a una qüestió pràctica. Quan els progenitors es fan grans, és freqüent que necessitin suport per pagar despeses mèdiques, la residència, serveis d’assistència o les compres bàsiques. En aquest context, la cotitularitat o autorització bancària pot ser útil per evitar bloquejos i facilitar el dia a dia. Ara bé, els especialistes recomanen que aquesta decisió es prengui amb criteri, que la resta de la família en tingui coneixement i que es conservin justificants de totes les operacions importants, especialment si hi ha més d’un hereu.

Quan un fill s’aprofita de la situació

El conflicte arriba quan un dels fills que gestiona el compte aprofita aquesta posició per treure diners en benefici propi o quan, després de la mort del pare o la mare, la resta de germans revisa els moviments i detecta retirades que considera injustificades. Aquí és on esclaten molts problemes d’herència. Si hi ha més fills, és habitual que es preguntin si aquells diners s’han fet servir realment per atendre els pares o si, en canvi, s’han desviat de manera indeguda. El fill que ha gestionat el compte pot defensar que tenia permís o que, com que era cotitular, podia disposar dels diners, però això no li dona automàticament la propietat dels fons.

En aquests casos, la clau és demostrar quin era el destí dels diners i si els pares en tenien coneixement o havien donat consentiment. Si les retirades servien per pagar necessitats reals dels progenitors, poden quedar justificades. Però si no hi ha proves clares, la resta d’hereus pot reclamar que aquestes quantitats tornin al cabal de l’herència. La solució acostuma a passar per revisar els extractes bancaris, recopilar justificants de despesa, informes mèdics i qualsevol prova que acrediti com es van gestionar els diners. Si no hi ha acord entre germans, el conflicte pot acabar al jutjat, on serà un jutge qui decideixi si aquests imports s’han d’incloure o no dins de l’inventari hereditari.