Podràs jubilar-te a partir dels 56 anys si compleixes algun d'aquests requisits

La possibilitat de jubilar-se abans dels 65 anys continua generant molt d’interès, però en aquest cas convé afinar molt bé què diu realment la norma. La Seguretat Social preveu una via per accedir a la jubilació anticipada a partir dels 56 anys per a persones treballadores amb una discapacitat igual o superior al 45%, sempre que aquesta discapacitat estigui vinculada a determinades patologies que figuren al llistat oficial.

Ara bé, el titular habitual és enganyós si es presenta com si n’hi hagués prou amb “tenir una malaltia”. No n’hi ha prou amb el diagnòstic. També cal haver treballat un temps efectiu equivalent, com a mínim, al període exigit per accedir a la pensió de jubilació, és a dir, 15 anys cotitzats, i dins d’aquest període acreditar almenys 5 anys amb un grau de discapacitat igual o superior al 45% causat per alguna de les patologies incloses a l’annex legal.

El llistat oficial vigent recollit al Reial decret 370/2023 inclou, entre d’altres, la discapacitat intel·lectual, la paràlisi cerebral, la síndrome de Down, la síndrome de Prader-Willi, la síndrome X fràgil, l’osteogènesi imperfecta, l’acondroplàsia, la fibrosi quística, la malaltia de Wilson, els trastorns de l’espectre autista, les anomalies congènites per talidomida, les seqüeles de pòlio, l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, l’ELA, l’esclerosi múltiple, les leucodistròfies, la síndrome de Tourette i la lesió medul·lar traumàtica, entre altres supòsits agrupats dins del mateix annex. En total, la relació actual equival a 21 patologies o grups patològics.

A més, el Ministeri d’Inclusió va anunciar el 26 de febrer de 2026 la incorporació de 11 noves patologies que també permetran accedir a aquesta jubilació anticipada per discapacitat del 45% o més. Entre les noves malalties anunciades hi ha l’espina bífida, el pàrkinson, la malaltia de Huntington, la distròfia miotònica tipus 1 (Steinert), l’amiloïdosi per transtiretina variant, la malaltia renal crònica en estadi 5, l’esclerosi sistèmica, la degeneració corticobasal, l’atròfia multisistèmica, la paràlisi supranuclear progressiva i l’ampliació del supòsit de lesió medul·lar. Però aquí hi ha un matís important: la incorporació s’ha anunciat, però encara s’ha de formalitzar amb la modificació normativa de l’annex i la seva publicació corresponent.

La norma també diferencia aquest supòsit del que afecta les persones amb una discapacitat igual o superior al 65%. En aquest altre cas, la reducció de l’edat de jubilació es fa mitjançant coeficients reductors de l’edat, no depèn d’un llistat tancat de malalties i pot permetre arribar, en alguns casos, fins a una edat mínima de 52 anys. La Seguretat Social ho regula com una reducció de l’edat exigida, no com una penalització econòmica sobre la pensió, de manera que no funciona com la jubilació anticipada voluntària ordinària.

Per tant, la idea clau és aquesta: no tothom amb una d’aquestes malalties es pot jubilar automàticament als 56 anys. Cal que la patologia hagi generat una discapacitat oficial d’almenys el 45%, que aquesta situació s’hagi mantingut durant el temps exigit i que també es compleixin els anys mínims de cotització. Sense aquests requisits, el dret no neix, encara que hi hagi diagnòstic.

Dit d’una manera planera: el titular fàcil és que hi ha malalties que obren la porta a jubilar-se abans; la realitat jurídica és que la clau no és només la malaltia, sinó la discapacitat reconeguda i la trajectòria de cotització. I aquest és el detall que acaba marcant la diferència.