“Vivim una mentida”: el que va veure aquest astronauta des de l’espai el va sacsejar per sempre

Veure la Terra des de l’espai pot capgirar del tot la mirada sobre el món. Això és el que defensa Ron Garan, exastronauta de la NASA, que va acumular 178 dies a l’espai després de diverses missions, inclosa una estada a l’Estació Espacial Internacional l’any 2011.

En una intervenció publicada per Big Think, Garan explica que, quan observava el planeta des de l’òrbita, veia amb claredat la fragilitat de l’atmosfera i de tots els sistemes que sostenen la vida. I és aquí on formula la reflexió que s’ha fet viral: “vivim una mentida”. Segons ell, la humanitat ha acabat posant l’economia al centre i tractant el planeta com si fos una peça subordinada d’aquest sistema, quan hauria de ser just al revés.

La seva idea es resumeix en una frase molt clara: cal passar de pensar en “economia, societat i planeta” a pensar en “planeta, societat i economia”. Garan sosté que només amb aquest canvi d’ordre es poden afrontar de debò problemes com l’escalfament global, la desforestació o la pèrdua de biodiversitat, que ell no veu com crisis separades, sinó com símptomes d’un mateix problema de fons.

Aquest tipus de transformació personal no és estranya entre astronautes. La NASA mateix explica que molts professionals de l’espai descriuen l’anomenat “overview effect” o efecte visió de conjunt: una experiència que fa prendre consciència de fins a quin punt la Terra és petita, vulnerable i interdependent quan es contempla amb el fons negre de l’univers al darrere.

Per això, més que una frase provocadora, el missatge de Garan és una crítica a la manera com s’han ordenat les prioritats col·lectives. Des de l’espai, diu, no es veu l’economia: el que es veu és un planeta finit, fràgil i compartit. I aquesta perspectiva, segons ell, obliga a repensar com vivim, com produïm i com decidim què és realment important.

En clau més propera, el missatge també es pot llegir des de Girona i des del conjunt del país: abans de parlar de creixement, infraestructures o consum, hi ha una base que no es pot donar per descomptada, que és el territori i els sistemes naturals que fan possible la vida. Garan ho diu des de l’òrbita, però la idea aterra fàcilment aquí baix: sense planeta, la resta no s'aguanta.