L'antiga ràdio del teu avi s'ha convertit en un tresor: et poden pagar molts diners

Aquella ràdio antiga que fa anys que reposa en un moble de casa pot tenir sortida al mercat de col·leccionisme, però convé rebaixar una mica l’eufòria del titular fàcil. Les ràdios de vàlvules continuen despertant interès entre aficionats i restauradors, especialment per la seva estètica, els materials i el valor històric, però no totes valen una fortuna. Plataformes i guies de col·leccionisme coincideixen que el preu varia molt segons el model, la marca, la raresa, la demanda local i, sobretot, l’estat de conservació.

De fet, els portals especialitzats mostren una realitat molt més terrenal que la d’alguns titulars virals. A Todocoleccion, una de les plataformes més utilitzades a l’Estat espanyol, hi ha ràdios de vàlvules anunciades des de xifres modestes, com ara 50, 75 o 100 euros, mentre que altres peces més atractives o en millor estat poden superar els 200 o 300 euros. També s’hi veuen models Philips en subhasta amb preus de sortida força baixos, cosa que demostra que tenir una ràdio antiga no garanteix pas cobrar-ne centenars d’euros.

Els experts en ràdio antiga insisteixen justament en això: no hi ha una tarifa fixa. El valor depèn de si l’aparell conserva les peces originals, de si la caixa de fusta està ben preservada, de l’estat del dial, de la tela frontal, de les vàlvules i de si funciona o no. Guies de referència del sector remarquen que moltes ràdios comunes només tenen un valor modest, mentre que les peces més rares, els dissenys més buscats o els aparells restaurats professionalment poden arribar molt més amunt.

Això també vol dir que el model concret és clau. Algunes ràdios de postguerra fabricades en sèrie poden tenir interès decoratiu o sentimental, però només determinades versions, marques o acabats desperten una competència real entre col·leccionistes. En fòrums i espais especialitzats es recorda sovint que moltes ràdios antigues comunes han perdut força valor amb els anys, i que el mercat aguanta sobretot per a peces menys habituals o de gamma més alta.

Si en tens una a casa, el millor és no endollar-la a la babalà ni netejar-la amb productes agressius. En aparells tan antics, una posada en marxa sense revisió pot fer malbé components interns. El més recomanable és retirar-ne la pols amb cura, identificar marca i model, comprovar si conserva peces originals i, si sembla interessant, consultar un restaurador o un col·leccionista abans de vendre-la. Aquesta prudència és habitual en les guies de restauració i valoració de ràdios vintage.

En resum, la ràdio de l’avi pot tenir valor, sí, però no necessàriament et canviarà la vida. A Girona, com a la resta del país, hi ha mercat per a objectes analògics i peces vintage, però el que fa pujar de debò el preu no és només que siguin velles: és que siguin senceres, desitjades i en bon estat.