La bomba silenciosa dels testaments: hi ha fills que no cobren l’herència fins a aquesta edat

Amb l’augment de l’esperança de vida, cada cop és més habitual que una herència no arribi fins que els fills ja són grans, fins i tot quan s’acosten a la jubilació o ja hi han entrat. A l’Estat espanyol, l’esperança de vida va pujar fins als 84,01 anys el 2024, amb una mitjana de gairebé 20 anys més per als homes de 65 anys i de més de 23 per a les dones d’aquesta edat. Aquest context fa que moltes transmissions patrimonials s’endarrereixin més que abans.

Els especialistes en successions insisteixen que el problema no és només quan arriba l’herència, sinó com s’ha previst. Quan no hi ha un testament clar, o fa molts anys que no es revisa, és més fàcil que apareguin desacords entre hereus, dubtes sobre el repartiment o bloquejos que allarguen encara més el procés. El Consell General del Notariat recorda que figures com el comptador partidor i l’albacea poden ajudar a ordenar la successió, però cadascuna té funcions diferents.

En aquest sentit, el comptador partidor és una eina especialment rellevant quan es vol evitar que la divisió de l’herència quedi encallada. Segons la doctrina recollida al BOE sobre l’article 1057 del Codi Civil, la partició feta per aquesta figura pot ser efectiva fins i tot sense l’acord previ de tots els hereus, sempre que no s’extralimiti en les seves funcions. Això la converteix en un mecanisme útil per reduir disputes i desencallar repartiments.

Els juristes també recomanen que el testament no es limiti a repartir de manera genèrica, sinó que expliqui amb detall la situació patrimonial real: habitatges, negocis, segones residències, deutes o circumstàncies familiars que puguin complicar la successió. Com més concret sigui el document, menys marge hi haurà per a interpretacions i enfrontaments posteriors. L’albacea, per la seva banda, és la persona encarregada de vetllar perquè es compleixi la voluntat del testador, una funció diferent de la del comptador partidor, que s’ocupa específicament de fer el repartiment.

Mirat des de Catalunya, la planificació també és important per una altra raó: els terminis fiscals no esperen. L’Agència Tributària de Catalunya recorda que les herències s’han de declarar i liquidar dins dels terminis establerts, i que la tramitació inclou documentació concreta com els models 650 i 660. A més, l’impost sobre successions manté reduccions, coeficients i beneficis fiscals que poden variar segons el parentiu i la composició del patrimoni, de manera que deixar-ho per al final pot complicar encara més la gestió.

En resum, el debat ja no és només si cal fer testament, sinó quan i amb quin nivell de detall. En un moment en què les famílies viuen més anys i els patrimonis poden ser més complexos, revisar el testament amb temps és la millor manera d’evitar que una herència arribi tard, malament i amb tensions afegides.