La química invisible de l’amor: què ens atrau d’una altra persona

L’amor no sempre entra només pels ulls. Sovint parlem d’amor a primera vista, però la veritat és que en les nostres decisions afectives també hi pesen l'olor, la veu, la proximitat, els records i tota una sèrie de senyals invisibles que el cervell processa gairebé sense que ens n’adonem. Hi ha persones que ens generen una connexió immediata i d’altres que, sense saber ben bé per què, no ens desperten el mateix interès. En aquest procés, l’olfacte té un paper molt més important del que sembla. Segons diversos treballs divulgats en publicacions com New Scientist, Science Advances i ScienceDaily, l'olor corporal pot influir tant en l’atracció de parella com en la creació de vincles socials i d’amistat.

Què influeix en l’atracció i en la tria de parella

Els factors que intervenen en l’atracció són diversos i es combinen entre ells.

1. L'olor corporal: cada persona en té una de pròpia i única, i això pot generar rebuig, indiferència o una connexió intensa.

2. La compatibilitat biològica: alguns estudis apunten que ens poden atraure més persones amb gens del complex major d’histocompatibilitat diferents dels nostres, cosa que s’ha relacionat amb una possible millor resposta immunitària.

3. Les feromones i les hormones: en humans el seu paper continua sent debatut, però diverses investigacions suggereixen que poden transmetre senyals inconscients sobre l’estat emocional o la compatibilitat.

4. Els records i les emocions: el cervell associa les olors a experiències passades, de manera que una aroma pot activar sensacions de seguretat, desig o benestar.

5. La proximitat i la interacció: com més contacte i millor sintonia, més fàcil és que aparegui el vincle.

6. El context personal: el moment vital, l’estat emocional i fins i tot el cicle hormonal poden alterar com percebem una altra persona.

Quins experiments s’han fet

Un dels experiments més cridaners és el que va utilitzar un nas electrònic o eNose per analitzar mostres d'olor corporal de parelles d’amics no romàntics del mateix sexe que havien connectat ràpidament. Els investigadors van observar que aquestes amistats presentaven olors més semblants que les de persones emparellades a l’atzar. Per comprovar si això no es devia només a conviure o compartir hàbits, també es van fer proves amb desconeguts: primer se’n mesurava l'olor corporal i després se’ls feia participar en interaccions socials no verbals. El resultat va ser que les persones amb olors més similars tendien a relacionar-se millor i a generar interaccions més positives.

Hem de fer cas a aquests senyals invisibles?

Sí, però sense convertir-les en una llei absoluta. Aquests senyals invisibles poden ajudar a explicar per què sentim una atracció immediata cap a algú, però l’amor no depèn només de la biologia. També hi entren en joc la comunicació, els valors compartits, el desig, l’afecte i el moment vital de cadascú. En definitiva, l'olor, les feromones, la química del cos i la memòria emocional poden obrir la porta de l’atracció, però perquè una relació funcioni cal molt més que una bona primera sensació: cal compatibilitat real, vincle i temps.