Alarma a Palma per uns premis amb Franco a la Fira del Ram: la simbologia franquista es cola en un espai familiar
No és la primera vegada que afloren articles d’aquesta mena a Mallorca, on la batalla política sobre la memòria democràtica continuen ben vives

Un lloc ofereix bufandes amb la cara de Franco a la Fira del Ram de Palma / Carlota Pizá
Una parada de jocs de la Fira del Ram de Palma oferia com a premi bufandes amb la cara de Franco i lemes del franquisme, com ‘Arriba España’ o ‘Una, grande y libre’. El cas ha encès una nova polèmica perquè trasllada aquesta simbologia franquista a un recinte d’oci familiar i, per tant, pot contribuir a normalitzar missatges i imatges de la dictadura davant grans i petits. A més, no és un episodi aïllat: la persistència d'elements franquistes a les Balears fa anys que genera debat, i encara hi ha desenes d’elements censats o qüestionats en espais públics de les illes.
El desembre de 2024, inspectors municipals ja van retirar d’un expositor del mercadet de ses Estacions diverses banderes amb simbologia franquista, un cas que reforça la idea que la presència d’aquests articles no és un fet aïllat a Mallorca. En aquest nou episodi de la Fira del Ram, la persona responsable de les bufandes amb la cara de Franco es podria enfrontar, com a mínim, a una sanció administrativa si l’Ajuntament conclou que el producte ofert no s’ajusta a l’autorització de venda de la parada, dins el marc del Reglament de serveis de consum i mercats al detall municipals de Palma; en l’antecedent de 2024 es va apuntar a una possible multa d’entre 300 i 600 euros.
Pel que fa a la legalitat, no tota exhibició d’aquesta simbologia és delicte automàtic, però la Llei estatal de Memòria Democràtica obliga les administracions a retirar elements que exaltin la sublevació militar o la dictadura en l’espai públic, i considera infracció molt greu no impedir actes o campanyes que exaltin el règim quan comportin menyspreu o humiliació per a les víctimes; aquestes conductes poden comportar multes importants. En paral·lel, el Codi Penal castiga la difusió de materials que fomentin odi, hostilitat o discriminació, i la Fiscalia adverteix que el discurs d’odi ajuda a crear un clima de rebuig que pot acabar derivant en violència. En aquest context, la ciutadania i les entitats memorialistes han tornat a sortir al carrer: un centenar llarg de persones es va concentrar davant el Parlament balear contra la derogació de la llei de memòria democràtica, mentre Memòria de Mallorca ho va definir com un cop als drets de les víctimes; políticament, l’oposició parla de retrocedir democràticament, i PP i Vox han avalat la supressió de la norma autonòmica aprovada el 2018.
- Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”
- Aquest és el restaurant 'secret' d'Alexia Putellas a la Costa Brava
- «La llevadora em va respondre: tenim fills per eixamplar l’amor»
- «Les estupideses que ha comès l'esquerra són innumerables»
- Els Mossos informen al jutjat dels crims de Susqueda que no poden acabar la investigació perquè el pantà té massa aigua
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a tornar la pensió als jubilats que facin això
- Protecció Civil demana definir 'zones segures' als municipis afectats per una 'improbable' ruptura de Susqueda
- Som Energia ven la seva planta de biogàs a Lleida després de més de deu anys d’activitat