El fenomen del ‘butsukari’ inquieta el Japó per l’augment d’agressions en espais públics

El Japó torna a mirar amb preocupació el fenomen del ‘butsukari’, una forma d’agressió que consisteix a empènyer deliberadament altres persones en llocs molt concorreguts, com ara estacions, carrers o passos de vianants. El cas que ha fet esclatar de nou el debat és el d’un vídeo gravat el 25 de febrer al famós encreuament de Shibuya, a Tòquio, on es veu una nena somrient davant la càmera mentre fa el senyal de la pau i, instants després, una dona amb mascareta quirúrgica l’empeny per darrere i la fa caure a terra abans de continuar caminant. Les imatges, enregistrades per la mare de la menor, s’han fet virals a les xarxes socials i han superat el milió de visualitzacions en poques setmanes. Tot i que la majoria d’usuaris han condemnat l’acció de l’agressora, també hi ha hagut comentaris crítics cap a la mare i la filla per haver-se aturat enmig d’una intersecció tan transitada per fer-se fotos.

Què és el ‘butsukari’ i per què preocupa tant?

El terme es va fer popular sobretot amb l’expressió ‘butsukari otoko’, que es podria traduir com “homes que empenyen”, tot i que, com ha passat en aquest cas, també hi ha dones implicades en aquest tipus d’incidents. Segons explicava The Guardian, el fenomen va guanyar visibilitat pública l’any 2018 arran de la difusió d’un vídeo on un home empenyia expressament diverses dones a l’estació de Shinjuku, una de les més concorregudes del món. Des d’aleshores, s’han anat coneixent nous casos. L’any passat, a Fukuoka, un professor de 59 anys va ser detingut acusat d’agredir diversos vianants colpejant-los amb la bossa mentre caminava. També s’han denunciat episodis als voltants de l’estació de Tamachi, a Tòquio, on una dona va arribar a patir fractures a les costelles després de rebre un cop molt fort. Davant d’aquests antecedents, les autoritats van instal·lar carrils delimitats amb pilones per ordenar millor el pas dels vianants entorn de l’estació.

L’estrès social, la frustració i les tensions de gènere

Una de les qüestions que més interessa els especialistes és entendre per què passa. El sociòleg Kiryu Masayuki, professor de la Universitat de Toyo i expert en psicologia criminal, descriu aquest comportament com “un reflex de la societat moderna”. Segons la seva anàlisi, hi ha persones que utilitzen aquestes agressions com una forma d’alliberar frustració en un context marcat per la incertesa laboral, la pressió social i la transformació dels rols tradicionals de masculinitat. En aquest sentit, el fenomen no s’explicaria només per la violència individual, sinó també per un clima de tensió social acumulada. A això s’hi suma un altre factor que apareix al text: l’auge del turisme al Japó. Ciutats com Tòquio, Kyoto o Osaka reben grans masses de visitants que sovint s’aturen en punts emblemàtics per gravar vídeos o fer fotografies per a les xarxes socials, fet que accentua encara més la congestió en espais ja molt saturats.

Un problema sense grans estadístiques oficials

La dificultat per mesurar l’abast real del ‘butsukari’ és una altra de les preocupacions. Tal com recollia The Guardian, en una enquesta feta el 2024 a 21.000 persones, revelava que el 14% afirmava haver estat víctima d’aquest tipus d’agressió. A més, un 6% deia haver-ne presenciat una i un 5% assegurava haver viscut totes dues situacions. El diari britànic també assenyalava que moltes vegades els agressors aprofiten la densitat de la multitud per barrejar-se entre la resta de vianants i evitar ser identificats. En altres casos, fins i tot, les víctimes no són plenament conscients que han estat empeses expressament, cosa que dificulta encara més denunciar-ho o donar-hi resposta.

Com està actuant el govern i quines recomanacions s’han donat?

Les mesures adoptades fins ara han estat sobretot preventives i d’ordenació dels espais més tensionats. L’exemple més clar és el de Tamachi, on es van habilitar carrils delimitats per controlar millor el flux de vianants. A més, al Japó aquest tipus d’agressió es pot castigar amb fins a dos anys de presó o una multa màxima de 300.000 iens, una pena que pot augmentar si hi ha lesions. Després del cas de Shibuya, l’ambaixada xinesa a Tòquio va recomanar als seus ciutadans mantenir més distància amb la resta de persones en espais molt concorreguts i evitar l’ús del telèfon mòbil mentre caminen. També ha tornat a aparèixer el debat sobre com s’han de gestionar les fotografies en indrets tan plens de gent.

El cas viral de la nena a Shibuya

La menor que apareix al vídeo, d’origen taiwanès, no va resultar ferida. La seva mare va explicar després que havia enregistrat sense voler una “escena aterridora” i que, a més, havia rebut crítiques i insults a internet per haver fet fotos de la seva filla enmig del pas de vianants. La dona va admetre que potser no havia estat prou curosa amb el flux de persones, però també va defensar que no estava infringint cap norma. De fet, segons va explicar, havia seguit recomanacions publicades en xinès al portal turístic Go Tokyo, gestionat per l’oficina de turisme de la capital japonesa, on s’indicava que els visitants fins i tot podien aturar-se a la intersecció per fer fotografies. En canvi, la versió en castellà del mateix portal recomana fer les fotos des de dalt i captar així la multitud sense interferir en el pas. Aquest detall ha alimentat encara més la polèmica a les xarxes, on el vídeo s’ha convertit en el símbol més recent d’un fenomen que cada vegada genera més inquietud al Japó.