L’autoconeixement segons Pastor Vico: el filòsof que defensa que només creixem de debò a través dels altres

El procés de coneixement personal i de creixement personal, segons defensa Pastor Vico, no és un camí que es pugui fer en solitari. La seva idea és que una persona no s’entén del tot només mirant-se a si mateixa, sinó contrastant el que sent, el que pensa i el que viu amb la mirada dels altres. És en les relacions humanes, en els vincles, en els dubtes compartits i fins i tot en els conflictes quotidians on cadascú comença a descobrir en què és bo, què necessita i com pot evolucionar. Per al filòsof, l’ésser humà necessita viure en societat perquè l’autoconeixement no neix de l’aïllament, sinó del contacte amb els altres, de veure’s reflectit en una altra persona i d’aprendre també a ajudar. En aquesta línia, sosté que ningú no pot arribar a ser plenament feliç tot sol, perquè la felicitat també implica compartir problemes, aportar solucions i formar part de la vida dels altres.

Pastor Vico, professor, escriptor i divulgador sevillà, es va formar en Filosofia a la Universitat de Sevilla, on es va especialitzar en Ètica de la Comunicació, i actualment exerceix com a professor a la Universitat de l’Atlàntic Mitjà. La seva trajectòria l’ha convertit en una veu reconeguda dins la filosofia tant a Espanya com fora del país, gràcies a entrevistes i intervencions internacionals com la que va concedir a BBVA Argentina. La seva teoria parteix de la idea que el “jo” no es pot entendre sense l’entorn ni sense les relacions, i recupera el pensament d’Aristòtil per remarcar que conèixer-se a un mateix és descobrir en què pots ser útil als altres. També adverteix que ningú no es coneix mirant-se només al mirall, perquè cal que algú ens interpel·li, ens plantegi dilemes o ens ajudi a entendre allò que sentim. El seu consell és clar: cultivar les amistats, enfortir les relacions humanes, escoltar els altres i implicar-se en els seus problemes, perquè només així, assegura, es construeix una vida més conscient, més compartida i més plena.