Un avió immobilitzat per 890 euros: Ryanair torna a topar amb la justícia per una reclamació d’una passatgera

Part del model de Ryanair és vendre tarifes base molt baixes i després anar afegint extres. Segons la seva política oficial, el bitllet només inclou una bossa petita de mà de 40 x 30 x 20 centímetres que ha d’anar sota el seient; si el passatger vol una segona peça de cabina de 10 quilos o equipatge facturat de 10, 20 o 23 quilos, ho ha de pagar a part. A això s’hi afegeix la pressió de la facturació en línia: si el viatger no fa el check-in abans de les dues hores prèvies a la sortida, Ryanair li pot cobrar una taxa de check-in a l’aeroport. Des del 12 de novembre de 2025, a més, la companyia ha passat a exigir targetes d’embarcament digitals a través de la seva aplicació, reforçant encara més aquest model de digitalització forçosa.

Aquesta política comercial és precisament una de les fonts habituals de queixa entre els usuaris. El Ministeri de Consum espanyol va sancionar Ryanair el maig de 2024, juntament amb altres low cost, per pràctiques que va considerar abusives: cobrar un sobrecost per l’equipatge de mà a cabina, exigir pagament extra per reservar el seient contigu per acompanyar menors o persones dependents, falta de claredat en el preu final, prohibició del pagament en efectiu i, en el cas concret de Ryanair, un suplement de 20 euros per reimprimir la targeta d’embarcament a l’aeroport. Ara bé, aquest front continua obert: el juny de 2025 un tribunal espanyol va suspendre cautelarment part d’aquestes multes mentre es resolen els recursos.

El cas de la turista que volava a Mallorca

En aquest clima de polèmiques s’emmarca el cas que ha tornat a posar Ryanair al focus. Segons l’ORF, la radiotelevisió pública austríaca, una dona havia de viatjar a Mallorca l’estiu de 2024 amb dos acompanyants, però el seu vol va acumular un retard de més de 13 hores. Davant d’aquesta situació, la passatgera va optar per buscar un vol alternatiu i el va pagar de la seva butxaca. El canvi de bitllets, les despeses addicionals i els interessos van acabar elevant la reclamació fins als 890 euros.

Com que Ryanair no va pagar malgrat diversos requeriments, l’advocat de l’afectada va portar el cas als tribunals i va obtenir una resolució favorable. La justícia austríaca va ordenar l’execució cautelar i un agent judicial es va presentar a l’aeroport de Linz per intentar cobrar el deute directament. Com que la tripulació no portava efectiu —els pagaments a bord es fan només amb targeta, segons el relat de l’ORF—, el funcionari va acabar col·locant a l’avió el distintiu que identifica un bé embargat a Àustria.

I al final, què va passar?

El final del cas va arribar pocs dies després. L’ORF va informar el 12 de març de 2026 que Ryanair va acabar abonant els aproximadament 890 euros que devia a la passatgera i que, per tant, la immobilització de l’aeronau quedava sense efecte. La companyia, això sí, va sostenir davant del mateix mitjà que cap dels seus avions no havia estat realment confiscat. Però el missatge de fons ja era clar: una reclamació petita sobre el paper pot acabar convertint-se en un maldecap judicial i reputacional enorme per a una aerolínia que fa del recàrrec una part essencial del negoci.