Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un advocat expert en herències avisa: Compte amb aquest tipus d'operacions

Els moviments en comptes de familiars dependents poden acabar generant conflictes si no es fan amb transparència i sense justificació clara de les despeses

Molts fills es troben, en algun moment, en la necessitat d’ajudar els pares quan aquests perden autonomia per edat, malaltia o dependència. En aquest context, una de les preguntes més habituals té a veure amb els diners: fins a quin punt es pot fer servir el compte del pare o de la mare per pagar despeses del dia a dia sense tenir problemes més endavant.  No és només una qüestió econòmica, sinó també familiar i emocional, perquè segons com es gestionin aquests moviments poden aparèixer tensions entre germans o entre futurs hereus.  La clau és que els diners vagin realment al seu benefici  Segons explica l’advocat especialitzat en herències David Jiménez, si el progenitor està malalt físicament o cognitivament i els diners que es treuen del seu compte es destinen sempre al seu benefici, en principi no hi hauria cap problema.  És a dir, si aquests imports es fan servir per cobrir necessitats reals com ara alimentació, medicació, cures, despeses quotidianes o altres necessitats directament relacionades amb el seu benestar, aquesta gestió es pot entendre com a legítima.  El problema arriba si els diners no es poden justificar  Ara bé, la situació canvia del tot si els diners es retiren i qui els treu se’ls queda o no pot demostrar clarament per a què s’han fet servir.  En aquest cas, aquests moviments es podrien interpretar com una donació, amb les conseqüències fiscals corresponents, i també podrien ser qüestionats per altres familiars.  Ser autoritzat al compte no dona llibertat absoluta  L’advocat remarca que estar autoritzat en un compte —o fins i tot aparèixer com a cotitular— no vol dir que es pugui disposar dels diners lliurement sense donar explicacions.  Si hi ha més germans o altres persones amb drets hereditaris, qualsevol moviment que no estigui ben justificat pot acabar generant conflictes i fins i tot problemes legals en el futur.  Guardar tiquets i justificar cada despesa  Per això, la recomanació principal és molt clara: documentar totes les sortides de diners. Guardar tiquets de la compra, rebuts, comprovants de farmàcia o qualsevol document que acrediti que la despesa s’ha fet realment per al pare o la mare pot ser clau.  Aquesta traçabilitat és la millor manera d’evitar acusacions d’apropiació indeguda o sospites entre familiars.  També compta que la despesa sigui raonable  A més de poder justificar els moviments, també és important que les quantitats siguin proporcionades a les necessitats reals del progenitor.  No és el mateix retirar una quantitat assumible per cobrir les despeses habituals d’una persona dependent que treure imports molt elevats cada mes sense una explicació clara. Si les xifres no quadren amb la realitat, és més fàcil que altres hereus ho posin en dubte.  Transparència per evitar problemes futurs  En definitiva, ajudar a gestionar els diners d’un pare o una mare malalts no és cap irregularitat si es fa correctament i sempre pensant en el seu benefici. El problema no és tant treure diners del compte com no poder demostrar després per a què s’han fet servir.  Per això, en aquests casos, la prudència, l’ordre i la transparència poden evitar molts maldecaps més endavant.

Molts fills es troben, en algun moment, en la necessitat d’ajudar els pares quan aquests perden autonomia per edat, malaltia o dependència. En aquest context, una de les preguntes més habituals té a veure amb els diners: fins a quin punt es pot fer servir el compte del pare o de la mare per pagar despeses del dia a dia sense tenir problemes més endavant. No és només una qüestió econòmica, sinó també familiar i emocional, perquè segons com es gestionin aquests moviments poden aparèixer tensions entre germans o entre futurs hereus. La clau és que els diners vagin realment al seu benefici Segons explica l’advocat especialitzat en herències David Jiménez, si el progenitor està malalt físicament o cognitivament i els diners que es treuen del seu compte es destinen sempre al seu benefici, en principi no hi hauria cap problema. És a dir, si aquests imports es fan servir per cobrir necessitats reals com ara alimentació, medicació, cures, despeses quotidianes o altres necessitats directament relacionades amb el seu benestar, aquesta gestió es pot entendre com a legítima. El problema arriba si els diners no es poden justificar Ara bé, la situació canvia del tot si els diners es retiren i qui els treu se’ls queda o no pot demostrar clarament per a què s’han fet servir. En aquest cas, aquests moviments es podrien interpretar com una donació, amb les conseqüències fiscals corresponents, i també podrien ser qüestionats per altres familiars. Ser autoritzat al compte no dona llibertat absoluta L’advocat remarca que estar autoritzat en un compte —o fins i tot aparèixer com a cotitular— no vol dir que es pugui disposar dels diners lliurement sense donar explicacions. Si hi ha més germans o altres persones amb drets hereditaris, qualsevol moviment que no estigui ben justificat pot acabar generant conflictes i fins i tot problemes legals en el futur. Guardar tiquets i justificar cada despesa Per això, la recomanació principal és molt clara: documentar totes les sortides de diners. Guardar tiquets de la compra, rebuts, comprovants de farmàcia o qualsevol document que acrediti que la despesa s’ha fet realment per al pare o la mare pot ser clau. Aquesta traçabilitat és la millor manera d’evitar acusacions d’apropiació indeguda o sospites entre familiars. També compta que la despesa sigui raonable A més de poder justificar els moviments, també és important que les quantitats siguin proporcionades a les necessitats reals del progenitor. No és el mateix retirar una quantitat assumible per cobrir les despeses habituals d’una persona dependent que treure imports molt elevats cada mes sense una explicació clara. Si les xifres no quadren amb la realitat, és més fàcil que altres hereus ho posin en dubte. Transparència per evitar problemes futurs En definitiva, ajudar a gestionar els diners d’un pare o una mare malalts no és cap irregularitat si es fa correctament i sempre pensant en el seu benefici. El problema no és tant treure diners del compte com no poder demostrar després per a què s’han fet servir. Per això, en aquests casos, la prudència, l’ordre i la transparència poden evitar molts maldecaps més endavant. / CC0

Girona

Molts fills es troben, en algun moment, en la necessitat d’ajudar els pares quan aquests perden autonomia per edat, malaltia o dependència. En aquest context, una de les preguntes més habituals té a veure amb els diners: fins a quin punt es pot fer servir el compte del pare o de la mare per pagar despeses del dia a dia sense tenir problemes més endavant.

No és només una qüestió econòmica, sinó també familiar i emocional, perquè segons com es gestionin aquests moviments poden aparèixer tensions entre germans o entre futurs hereus.

La clau és que els diners vagin realment al seu benefici

Segons explica l’advocat especialitzat en herències David Jiménez, si el progenitor està malalt físicament o cognitivament i els diners que es treuen del seu compte es destinen sempre al seu benefici, en principi no hi hauria cap problema.

És a dir, si aquests imports es fan servir per cobrir necessitats reals com ara alimentació, medicació, cures, despeses quotidianes o altres necessitats directament relacionades amb el seu benestar, aquesta gestió es pot entendre com a legítima.

El problema arriba si els diners no es poden justificar

Ara bé, la situació canvia del tot si els diners es retiren i qui els treu se’ls queda o no pot demostrar clarament per a què s’han fet servir.

En aquest cas, aquests moviments es podrien interpretar com una donació, amb les conseqüències fiscals corresponents, i també podrien ser qüestionats per altres familiars.

Ser autoritzat al compte no dona llibertat absoluta

L’advocat remarca que estar autoritzat en un compte —o fins i tot aparèixer com a cotitular— no vol dir que es pugui disposar dels diners lliurement sense donar explicacions.

Si hi ha més germans o altres persones amb drets hereditaris, qualsevol moviment que no estigui ben justificat pot acabar generant conflictes i fins i tot problemes legals en el futur.

Guardar tiquets i justificar cada despesa

Per això, la recomanació principal és molt clara: documentar totes les sortides de diners. Guardar tiquets de la compra, rebuts, comprovants de farmàcia o qualsevol document que acrediti que la despesa s’ha fet realment per al pare o la mare pot ser clau.

Aquesta traçabilitat és la millor manera d’evitar acusacions d’apropiació indeguda o sospites entre familiars.

També compta que la despesa sigui raonable

A més de poder justificar els moviments, també és important que les quantitats siguin proporcionades a les necessitats reals del progenitor.

No és el mateix retirar una quantitat assumible per cobrir les despeses habituals d’una persona dependent que treure imports molt elevats cada mes sense una explicació clara. Si les xifres no quadren amb la realitat, és més fàcil que altres hereus ho posin en dubte.

Transparència per evitar problemes futurs

En definitiva, ajudar a gestionar els diners d’un pare o una mare malalts no és cap irregularitat si es fa correctament i sempre pensant en el seu benefici. El problema no és tant treure diners del compte com no poder demostrar després per a què s’han fet servir.

Per això, en aquests casos, la prudència, l’ordre i la transparència poden evitar molts maldecaps més endavant.

Tracking Pixel Contents