Ignacio de la Calzada avisa els treballadors de baixa: “La mútua no et pot buidar l’historial mèdic”

Quan un treballador entra en baixa mèdica per malaltia comuna, el procediment ja no funciona com abans. El metge emet el comunicat, el servei públic de salut o la mútua n’envia les dades a l’INSS per via telemàtica i l’empresa rep la informació administrativa sense que l’empleat hagi d’anar carregat de papers. A partir d’aquí, la mútua col·laboradora pot controlar la prestació econòmica de la incapacitat temporal, citar el treballador per a reconeixements i comprovar si es mantenen les causes que justifiquen la baixa.

El debat comença quan aquesta relació entra en el terreny dels informes mèdics. Aquí és on l’advocat Ignacio de la Calzada posa el focus: una cosa és col·laborar i una altra, molt diferent, és entregar a la mútua tot l’historial clínic, informes antics o proves d’altres patologies que no tenen res a veure amb el procés actual. Segons defensa el lletrat, la documentació que es demani ha de ser concreta, proporcionada i vinculada directament a la baixa.

Què ha de donar el treballador i què no

El treballador sí que ha de fer una cosa bàsica: col·laborar. Això vol dir acudir als reconeixements mèdics als quals sigui citat i facilitar la informació necessària perquè es pugui comprovar la situació d'incapacitat temporal. La normativa permet a l’INSS i a les mútues fer seguiment de la prestació des del moment en què s’emet la baixa, i estableix que aquests controls s’han de basar en les dades dels comunicats, en els reconeixements i en els informes del mateix procés. Si el beneficiari no compareix sense justificació a una convocatòria mèdica, la prestació es pot suspendre cautelarment.

El que no ha de donar, en canvi, és “tot el que tingui” pel sol fet que la mútua ho demani. Ni la normativa de control de la IT ni la protecció de dades avalen una entrega indiscriminada. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades recorda que, en matèria de dades de salut, regeix el principi de minimització i de confidencialitat: només s’han de tractar les dades necessàries per a la finalitat concreta. Traduït al dia a dia: si la baixa és per una lesió d’esquena, no toca lliurar informes antics d’ansietat, proves ginecològiques o l’historial complet “per si de cas”.

Per què moltes mútues exigeixen més papers dels necessaris

Segons Ignacio de la Calzada, una part del conflicte neix perquè moltes mútues pressionen el treballador perquè aporti informes d’especialistes i proves ja fetes. El lletrat recomana que, quan una petició no sigui clara, es demani sempre que el requisit arribi per escrit i que especifiqui quin document es reclama i amb quina finalitat. És la manera més neta de separar una exigència justificada d’una de desmesurada.

Al darrere hi ha també una qüestió pràctica: si el treballador aporta proves i informes ja fets, la mútua evita repetir comprovacions o activar més recursos propis de seguiment. La llei li permet controlar la prestació i accedir a la informació del procés, però aquest control no converteix el pacient en un dispensador il·limitat de dades sanitàries. La clau, en resum, és simple: donar el que correspon i res més.