Per què no t’aprimes encara que mengis menys i facis esport? La resposta pot ser al metabolisme

Quan una persona vol aprimar-se, el primer impuls acostuma a ser sempre el mateix: menjar menys i fer més exercici. Sobre el paper sembla una fórmula infal·lible, però el cos no funciona com una calculadora exacta. La coach nutricional britànica Chloe Thomas, coneguda també pel seu projecte Chloe Inspires, explica que moltes persones no deixen de baixar de pes perquè no s’esforcin prou, sinó perquè l’organisme pot activar una resposta d’estalvi energètic quan detecta una reducció prolongada de calories. Thomas es presenta com una entrenadora que combina fitness, nutrició i mentalitat, i se la pot trobar a la seva web professional i al seu canal de YouTube, on publica continguts sobre entrenament, alimentació i canvi d’hàbits.

El metabolisme no s’atura, però pot alentir-se

La clau és la coneguda com a adaptació metabòlica. Quan el cos rep menys energia durant un temps, pot reduir la despesa calòrica en repòs i tornar-se més eficient per conservar reserves. Dit d’una altra manera: amb el mateix menjar i el mateix exercici, arriba un moment en què es pot cremar menys que abans. Diversos estudis descriuen aquest fenomen com una reducció de la despesa energètica que pot dificultar la continuïtat de la pèrdua de pes i afavorir-ne la recuperació.

Thomas ho resumeix amb una advertència clara: «El metabolisme s’alenteix en resposta a la disminució de la ingesta calòrica, cosa que dificulta la pèrdua de pes o el manteniment a llarg termini». També defensa que cada cos té una mena de pes de referència en què tendeix a funcionar amb més comoditat, i que l’organisme es pot resistir a allunyar-se’n massa. Per això, segons la nutricionista, no n’hi ha prou amb retallar menjar de manera agressiva: cal entendre com respon el cos, ajustar l’alimentació a cada persona i sostenir els hàbits en el temps.

Un dels errors més habituals és obsessionar-se només amb el cardio. Córrer, caminar de pressa o fer bicicleta pot ajudar a gastar energia i millorar la salut, però Thomas recorda que deixar de banda l’entrenament de força pot ser un fre. La raó és senzilla: el múscul és un teixit metabòlicament actiu i, com més massa muscular es conserva o es guanya, més fàcil és mantenir una bona despesa energètica. La Mayo Clinic també assenyala que el treball de força ajuda a preservar i augmentar la massa muscular i a cremar calories de manera més eficient.

La recomanació de la coach implica fugir dels extrems: ni dietes massa restrictives, ni entrenaments impossibles, ni canvis que només es poden aguantar dues setmanes. El més efectiu, segons aquest enfocament, és combinar una alimentació equilibrada, un dèficit calòric raonable si l’objectiu és aprimar-se, exercici de força, activitat diària, descans i constància. També cal evitar comparar-se amb xifres generals, com les 2.500 calories diàries orientatives per als homes o les 2.000 per a les dones, perquè les necessitats reals depenen de l’edat, el pes, l’alçada, la composició corporal i el nivell d’activitat.

El missatge final és menys espectacular, però més útil: si la bàscula no baixa, no sempre vol dir que tot s’estigui fent malament. Potser el cos s’ha adaptat, potser falta múscul, potser el descans no acompanya o potser la dieta és massa rígida per mantenir-la. Per això, abans de culpar-se o retallar encara més menjar, convé revisar els hàbits amb criteri i, si cal, posar-se en mans d’un professional. En pèrdua de pes, el cos respon millor als canvis sostenibles que a les presses.