Laura Lobo alerta del gran problema després d’un divorci: pots vendre casa teva, però potser no hi podràs entrar

Quan una parella es divorcia, la ruptura no només afecta la convivència. També obliga a ordenar tot allò que fins aleshores formava part d’un projecte compartit: els fills, els diners, els comptes, els préstecs, els vehicles, els estalvis i, sobretot, l’habitatge habitual. En molts casos, el conflicte no és només qui és el propietari de la casa o qui paga la hipoteca, sinó qui hi pot continuar vivint després de la separació.

La situació es complica encara més quan hi ha nens menors d’edat. En aquests casos, els jutges solen prioritzar l’estabilitat dels fills i poden atribuir l’ús de l’habitatge familiar al progenitor que en tingui la guarda principal o als mateixos menors. Això vol dir que una persona pot ser propietària total o parcial de la casa i, tot i això, no tenir dret a viure-hi mentre estigui vigent aquesta atribució d’ús.

Què passa amb la casa quan hi ha fills?

En un divorci amb fills menors, l’ús de l’habitatge no depèn només de qui figura al Registre de la Propietat. Si una resolució judicial estableix que l’exparella i els fills poden continuar vivint a la casa, aquest dret s’ha de respectar. I aquí arriba el punt que moltes persones desconeixen: la casa es pot vendre, però la venda no fa desaparèixer automàticament el dret d’ús.

L’advocada de divorcis Laura Lobo ho resumeix amb una advertència clara: «Pots vendre casa teva encara que el teu ex en tingui l’ús, però hi ha un problema». Segons explica, és habitual que després d’un divorci s’atribueixi l’ús de l’habitatge a un dels cònjuges, però això no vol dir que la propietat quedi bloquejada per sempre. La casa es pot transmetre a un tercer, fins i tot si el dret d’ús s’ha concedit per protegir els fills menors.

Ara bé, el comprador no adquireix una casa lliure. Compra un immoble on hi ha algú amb dret a continuar-hi vivint. Per això, no podrà fer fora l’excònjuge ni els fills fins que aquest dret s’extingeixi, ja sigui perquè els fills arriben a la majoria d’edat, perquè ho fixa una sentència o perquè canvien les circumstàncies familiars.

I si no hi ha nens?

Quan no hi ha fills menors, el conflicte pot ser diferent, però no desapareix. També es pot atribuir temporalment l’ús de l’habitatge a un dels cònjuges si es considera que és la part més vulnerable o que necessita protecció durant un temps determinat. En aquest cas, el dret d’ús pot tenir un límit temporal més clar, però continua condicionant qualsevol venda.

Això afecta directament el valor de mercat de l’immoble. Una casa amb un dret d’ús vigent pot resultar menys atractiva per als compradors, perquè no podran entrar-hi a viure ni disposar-ne lliurement des del primer dia. Per això, Laura Lobo insisteix que vendre és possible, però cal fer-ho amb total transparència. El comprador ha de saber exactament què està comprant i quines limitacions tindrà.

L’advocada, especialitzada en divorcis i conflictes familiars, recomana no donar per fet que la casa queda immobilitzada després d’una separació. Si l’habitatge és d’un dels dos o és compartit, es pot vendre, però abans cal revisar la sentència, l’acord regulador i la durada del dret d’ús. En casos amb fills, cal extremar la prudència perquè la protecció dels menors pesa molt. En casos sense fills, convé comprovar si l’ús té una data de finalització o si es pot demanar una modificació judicial.

La clau, segons el criteri que defensa Lobo, és entendre que propietat i ús no són el mateix. Pots ser propietari d’una casa i no poder-hi viure. Pots vendre-la, però no lliurar-la buida. I pots trobar comprador, però aquest haurà d’acceptar que, mentre duri el dret d’ús de l’habitatge familiar, hi haurà algú que legalment hi podrà continuar vivint.