L'OCU ho confirma: no totes les tonyines de supermercat són iguals, així has d'escollir-les

La tonyina en conserva és un dels productes més habituals al rebost, però l’OCU recorda que no totes les llaunes són iguals.

El primer que cal revisar és l’etiqueta: hi ha de constar el tipus de tonyina, el pes escorregut i els ingredients. També és recomanable triar opcions amb menys sal, sobretot si se’n consumeix sovint.

Pel que fa a la presentació, la tonyina al natural sol ser menys calòrica que la conservada en oli.

Mercuri, histamina i altres factors

Una de les preocupacions principals és el mercuri, present en alguns peixos en més o menys quantitat. Segons l’OCU, per superar els límits de seguretat caldria consumir unes set llaunes setmanals o més de manera continuada.

Tot i això, convé no abusar-ne i alternar aquesta conserva amb altres fonts de proteïna.

També és important que la tonyina tingui bon aspecte: millor si és neta, sense excés de parts fosques i amb una textura que no sigui massa esmicolada.

La importància de l’espècie

L’espècie també compta. Quan l’etiqueta indica simplement tonyina, sovint es tracta d’espècies més petites, que acostumen a acumular menys metalls pesants.

En canvi, la tonyina clara sol provenir d’espècies més grans i pot acumular més mercuri. El bonítol del nord acostuma a ser l’opció de més qualitat, però també sol tenir un preu més elevat.