La factura del veterinari també pot entrar a la renda?

Segons el calendari de l’Agència Tributària, la declaració es pot fer per internet del 8 d’abril al 30 de juny de 2026; per telèfon, del 6 de maig al 30 de juny, amb cita prèvia des del 29 d’abril; i presencialment a les oficines, de l’1 al 30 de juny, amb cita prèvia des del 29 de maig.

A l’hora de revisar l’esborrany, no només cal mirar ingressos, retencions o habitatge. També hi ha moltes deduccions autonòmiques que depenen de cada comunitat autònoma: família, lloguer, discapacitat, estudis, naixements, dependència o, en alguns territoris, mascotes. Per informar-se bé, el més segur és consultar el Manual pràctic de Renda 2025 i la guia de deduccions autonòmiques de l’IRPF de l’Agència Tributària, on cada comunitat té el seu apartat propi.

Qui és José Ramón López Martínez i què aconsella?

L’assessor fiscal José Ramón López Martínez ha posat el focus en una deducció que interessa molts propietaris d’animals: les despeses veterinàries. Segons explica, tenir una mascota pot fer que alguns contribuents paguin menys en la declaració de la renda, però amb un matís important: no és una rebaixa general, ni automàtica, ni aplicable a tot Espanya.

El consell principal de López Martínez és guardar sempre les factures del veterinari. Si l’animal s’ha posat malalt, ha necessitat vacunes o ha generat altres despeses sanitàries deduïbles, el contribuent haurà de poder demostrar-ho davant Hisenda si l’Agència Tributària li demana justificació. Sense factura, no hi ha manera sòlida d’acreditar la despesa.

Es pot desgravar per mascotes a totes les comunitats?

No. Aquesta deducció no existeix a totes les comunitats autònomes. En la Renda 2025, les referències clares a despeses veterinàries per mascotes apareixen en comunitats concretes com Múrcia i Andalusia, amb requisits diferents. Per això és important comprovar sempre la normativa del territori on es resideix abans d’incloure cap deducció.

A la Regió de Múrcia, la deducció és del 30% de les quantitats pagades per serveis veterinaris prestats als animals domèstics, amb un límit màxim de 100 euros anuals per declaració. Per aplicar-la, la suma de la base imposable general i de l’estalvi no pot superar els 25.000 euros en declaració individual ni els 40.000 euros en declaració conjunta, i les despeses han d’estar justificades amb la factura corresponent.

A Andalusia, la deducció també és del 30%, amb un límit màxim de 100 euros anuals per contribuent, però està vinculada als gastos veterinaris derivats de l’adquisició d’animals de companyia o de la tinença de gossos d’assistència. La norma inclou animals com gossos, gats i fures, i exigeix que les despeses estiguin justificades amb factura d’un professional o centre veterinari autoritzat. També fixa límits de renda: 80.000 euros en tributació individual i 100.000 euros en tributació conjunta.

Com s’ha de fer per aplicar la deducció?

El primer pas és revisar si la comunitat autònoma on es resideix permet desgravar les despeses veterinàries. Després cal comprovar quin tipus de despesa és deduïble, quin límit anual s’aplica i quins requisits econòmics s’han de complir. No és el mateix una deducció general per serveis veterinaris que una deducció limitada a determinades situacions, com passa a Andalusia.

El segon pas és conservar tota la documentació: factures veterinàries, dades del professional o centre, imports pagats i, si escau, documentació sobre l’animal. La recomanació de l’assessor fiscal és clara: si el contribuent aplica la deducció i després Hisenda revisa la declaració, haurà de justificar cada euro declarat.