Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els psicòlegs ho confirmen: els nens nascuts entre 1960 i 1970 van créixer més forts emocionalment per aquesta raó

Diversos psicòlegs apunten que la llibertat, el joc al carrer i menys supervisió constant van ajudar molts infants d’aquella generació a gestionar millor la frustració

Els psicòlegs ho confirmen: els nens nascuts entre 1960 i 1970 van créixer més forts emocionalment per aquesta raó

Els psicòlegs ho confirmen: els nens nascuts entre 1960 i 1970 van créixer més forts emocionalment per aquesta raó / CC0

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Girona

La psicologia continua revisant com han canviat les formes de criança amb el pas del temps. En aquest debat, alguns experts assenyalen que els nens nascuts entre els anys 60 i 70 haurien desenvolupat més fortalesa emocional no tant per una educació millor, sinó perquè van créixer amb més autonomia.

Molts infants d’aquella època passaven hores jugant al carrer, resolien discussions amb els amics sense la intervenció immediata d’un adult i aprenien a gestionar l’avorriment inventant-se jocs o activitats.

Aquestes situacions quotidianes els obligaven a prendre decisions, tolerar petites frustracions i buscar solucions pel seu compte.

El risc de la sobreprotecció

Avui, en canvi, la infància està molt més controlada. Les famílies solen supervisar més els desplaçaments, les relacions, els deures i fins i tot el temps lliure. A això s’hi afegeix el pes de les pantalles, que ha reduït en molts casos el joc espontani i no estructurat.

Segons diversos psicòlegs, aquesta sobreprotecció pot fer que alguns infants tinguin menys oportunitats d’aprendre a afrontar problemes reals. Si cada conflicte, decepció o incomoditat és resolt immediatament pels adults, el nen pot tenir més dificultats per desenvolupar eines pròpies de regulació emocional.

Això no vol dir deixar els fills sols davant de qualsevol situació, sinó permetre’ls viure petites dificultats adequades a la seva edat.

La importància del joc lliure

Un dels elements que més destaquen els experts és el joc lliure. Jugar sense una estructura marcada, sense una activitat dirigida i sense una supervisió constant ajuda els infants a negociar, imaginar, equivocar-se, tornar-ho a intentar i relacionar-se amb els altres.

Aquest tipus de joc pot afavorir el control emocional, la tolerància a la frustració i la capacitat d’adaptar-se als imprevistos.

En definitiva, la fortalesa emocional no apareix de cop. Es construeix amb experiències petites però repetides: resoldre un conflicte, esperar torn, perdre en un joc, avorrir-se una estona o assumir un risc raonable.

Acompanyar sense controlar-ho tot

Els psicòlegs no defensen tornar a models de criança sense atenció ni cura, sinó trobar un equilibri. Els infants necessiten adults presents, però també espais per experimentar, equivocar-se i aprendre.

La clau és acompanyar sense controlar-ho tot. Donar confiança, posar límits clars i permetre que els nens desenvolupin recursos propis pot ser una de les millors maneres d’ajudar-los a créixer emocionalment més forts.

Tracking Pixel Contents