Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els experts ho deixen clar: aquesta és la quantitat màxima que hauries de gastar cada any durant la jubilació

La coneguda “regla del 4%” s’ha convertit en una guia habitual per calcular quant es pot retirar dels estalvis sense esgotar-los massa aviat

Els experts ho deixen clar: aquesta és la quantitat màxima que hauries de gastar cada any durant la jubilació

Els experts ho deixen clar: aquesta és la quantitat màxima que hauries de gastar cada any durant la jubilació / CC0

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Girona

Arribar a la jubilació implica un canvi important en l’economia personal. El sou desapareix i els ingressos passen a dependre, sobretot, de la pensió pública i, en alguns casos, dels estalvis acumulats durant la vida laboral: plans de pensions, fons d’inversió, comptes bancaris o altres productes financers.

El gran dubte és evident: quants diners es poden gastar cada any sense quedar-se sense estalvis abans d’hora? Per respondre-ho, molts experts en planificació financera fan servir una fórmula senzilla i molt coneguda: la regla del 4%.

Com funciona la regla del 4%?

La idea és fàcil d’entendre. En el moment de jubilar-se, cal sumar tot el patrimoni disponible per complementar la pensió. Durant el primer any, es retira un 4% d’aquesta quantitat. A partir del segon any, aquesta retirada s’actualitza segons la inflació, és a dir, segons l’augment del cost de la vida.

Per exemple, si una persona arriba a la jubilació amb 100.000 euros estalviats, podria retirar 4.000 euros el primer any. Si la inflació puja un 2%, l’any següent podria retirar uns 4.080 euros, i així successivament.

Segons BBVA Mi Jubilación, aquesta regla s’utilitza com a orientació per intentar que els estalvis puguin durar al voltant de 30 anys, sempre que el patrimoni estigui ben planificat i invertit amb criteri.

No és una fórmula màgica

Tot i la seva popularitat, la regla del 4% no és infal·lible. Parteix d’un escenari teòric i no sempre encaixa amb la vida real. Hi ha anys amb més despeses mèdiques, reformes a casa, ajuda a familiars o imprevistos. També hi pot haver anys amb menys consum, menys viatges o menys necessitat de retirar diners.

A més, aquesta regla depèn molt del comportament dels mercats. Si els primers anys de jubilació coincideixen amb una caiguda de la borsa o amb una inflació elevada, retirar sempre la mateixa quantitat actualitzada pot tensionar massa els estalvis.

Per això, entitats financeres i experts insisteixen que la regla del 4% és una guia orientativa, no una ordre fixa. Altres bancs també la presenten com una fórmula útil per fer números, però recorden que cal adaptar-la a l’edat, l’esperança de vida, el perfil de risc i les despeses reals de cada persona.

La pensió i els estalvis han de treballar junts

La planificació de la jubilació no consisteix només a saber quant es pot retirar d’un compte. També cal calcular la pensió prevista, les despeses fixes, els impostos, l’habitatge, la salut i el nivell de vida que es vol mantenir.

BBVA recomana planificar la jubilació amb antelació i recorda que, com més aviat es comenci a estalviar, més fàcil és construir un coixí financer. Com a orientació general, alguns experts situen l’estalvi per a la jubilació al voltant del 7% o 10% dels ingressos, tot i que la xifra pot variar molt segons cada cas.

També és important no concentrar tots els estalvis en un únic producte i revisar periòdicament l’estratègia. El que serveix als 65 anys pot no ser el més adequat als 75 o als 85.

La clau és gastar amb marge

La regla del 4% pot ajudar a evitar dos errors habituals: gastar massa ràpid per por de no gaudir dels estalvis, o gastar massa poc per por de quedar-se sense diners. El punt d’equilibri depèn de cada persona.

Per això, més que una xifra tancada, el 4% s’ha d’entendre com un primer càlcul. A partir d’aquí, cal ajustar-lo segons la pensió, la salut, la inflació, les inversions i les necessitats familiars.

En definitiva, els experts ho tenen clar: la millor jubilació no és la que depèn d’una fórmula única, sinó la que es planifica amb temps, prudència i marge per adaptar-se als imprevistos.

Tracking Pixel Contents