Els experts ho tenen clar: aquesta és la quantitat màxima que hauries de gastar cada any durant la jubilació

Arribar a la jubilació no vol dir deixar de preocupar-se pels diners. La pensió pública pot cobrir una part important de les despeses, però moltes persones necessiten complementar-la amb estalvis, plans de pensions, fons d’inversió o altres recursos acumulats durant la vida laboral.

La gran pregunta és: quants diners es poden retirar cada any sense quedar-se sense coixí abans d’hora? Per respondre-hi, molts experts en finances fan servir la coneguda regla del 4%, una fórmula senzilla per calcular el ritme de despesa durant la jubilació.

Com funciona la regla del 4%?

La idea és sumar tots els estalvis disponibles i retirar-ne un 4% el primer any. A partir del segon any, aquesta quantitat s’actualitza segons la inflació, per mantenir el poder adquisitiu.

Per exemple, si una persona arriba a la jubilació amb 100.000 euros estalviats, podria retirar 4.000 euros el primer any. Si el cost de la vida puja un 4%, l’any següent podria retirar 4.160 euros.

Segons BBVA Mi Jubilación, aquesta regla s’utilitza com una orientació per intentar que els estalvis puguin durar al voltant de 30 anys, tot i que sempre depèn de l’evolució dels mercats, la inflació i les necessitats personals.

Una guia útil, però no perfecta

La regla del 4% no és una fórmula màgica. És força rígida, perquè assumeix que la despesa augmenta cada any al mateix ritme que la inflació, però la vida real no sempre funciona així. Hi ha anys amb més despeses mèdiques, reformes, viatges o ajuda a familiars, i altres en què es gasta menys.

També depèn molt de com estiguin invertits els estalvis. Si els primers anys de jubilació coincideixen amb una caiguda dels mercats o amb una inflació elevada, retirar sempre la mateixa quantitat pot posar més pressió sobre el patrimoni.

Per això, els experts recomanen adaptar aquesta regla a cada cas i revisar-la periòdicament. BBVA Mi Jubilación recorda que és millor aplicar una taxa de despesa personalitzada segons la situació familiar, financera i el nivell de risc de cada persona.

La pensió no ho ha de fer tot

Un dels errors més habituals és pensar que la pensió serà suficient per mantenir exactament el mateix nivell de vida. Però la jubilació pot durar molts anys i cal tenir en compte l’habitatge, la salut, els impostos, l’oci, la dependència i possibles imprevistos.

A Espanya, a partir de 2027, l’edat ordinària de jubilació quedarà fixada en 65 anys per a qui acrediti almenys 38 anys i 6 mesos cotitzats, i en 67 anys per a la resta. Això fa encara més important planificar amb temps l’etapa posterior a la vida laboral.

La clau no és gastar sempre el mínim, sinó gastar amb marge. La regla del 4% pot servir com a punt de partida, però cada jubilat ha d’ajustar-la segons la pensió que cobra, els estalvis que té, la salut, la inflació i el ritme de vida que vol mantenir.

En definitiva, els estalvis previs a la jubilació no són un extra per gastar de cop, sinó una part del sou futur. I administrar-los bé pot marcar la diferència entre una jubilació tranquil·la i una plena de sobresalts econòmics.