El cafè ja no és el dolent de la dieta: l’estudi que el vincula amb una microbiota més sana

Durant anys, el cafè ha viscut envoltat de mites. Se l’ha assenyalat com una beguda que podia alterar els nervis, perjudicar el son, accelerar massa el cor o convertir-se en un hàbit poc saludable si es prenia cada dia. Però la mirada científica sobre aquesta rutina quotidiana ha canviat molt. Avui, els investigadors ja no observen només la cafeïna, sinó també la relació del cafè amb el metabolisme, la salut cardiovascular i, sobretot, la microbiota intestinal.

La idea que el cafè és necessàriament perjudicial ha anat perdent força. L’Associació Americana del Cor sosté que, en general, prendre’n amb moderació és segur per al cor, mentre que l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units situa al voltant dels 400 mil·ligrams diaris de cafeïna el límit que la majoria d’adults sans poden tolerar sense problemes. Això no vol dir que tothom en pugui abusar ni que tingui el mateix efecte en totes les persones, però sí que trenca amb la imatge del cafè com una beguda sempre sospitosa.

El debat és important perquè les malalties cardiovasculars continuen sent una de les principals amenaces per a la salut pública mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut. Per això, qualsevol hàbit diari que pugui estar relacionat amb millors indicadors cardiometabòlics desperta l’interès de metges i investigadors.

El cafè i la microbiota intestinal

En aquest nou enfocament hi té un paper destacat Tim Spector, metge, epidemiòleg i divulgador especialitzat en microbiota intestinal. L’expert defensa que els bevedors habituals de cafè solen presentar millors indicadors de salut del cor i vincula aquesta observació amb una investigació publicada a la revista ‘Nature’.

L’estudi, en què va participar el mateix Tim Spector, va analitzar dades del microbioma intestinal de més de 22.000 persones de 25 països. Els investigadors van observar una empremta clara del cafè a l’intestí i van identificar més de 100 espècies bacterianes relacionades amb el seu consum.

«Vam identificar més de 100 espècies bacterianes relacionades amb el consum de cafè», explica Spector. A partir d’aquests resultats, l’epidemiòleg assegura que «els bevedors de cafè tenen un microbioma intestinal més ric que els no bevedors».

El bacteri que va sorprendre els investigadors

Entre totes les espècies detectades, n’hi va haver una que va destacar especialment: ‘Lawsonibacter asaccharolyticus’. Segons l’estudi, aquest bacteri apareixia entre 6 i 8 vegades més en les persones que prenien cafè amb regularitat.

Spector explica que aquest microorganisme també pot estar present a l’intestí de persones que no consumeixen cafè, però que la beguda sembla afavorir-ne l’activació i la multiplicació. Aquesta troballa reforça la idea que el cafè no actua només com un estimulant, sinó que pot tenir un paper en l’equilibri de la flora intestinal.

El descafeïnat també compta

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que la relació amb la microbiota intestinal també es va observar en els bevedors de cafè descafeïnat. Això és clau perquè indica que els possibles efectes beneficiosos no dependrien només de la cafeïna.

En paraules de Tim Spector, «els efectes saludables no provenen de la cafeïna, sinó de la rica barreja de compostos vegetals del cafè, com els polifenols». Aquests compostos són substàncies presents de manera natural en el cafè i poden ser transformats pels microorganismes intestinals en metabòlits com l’àcid quínic i l’hipurat, associats amb beneficis metabòlics.

Les principals dades de l’estudi

La investigació publicada a ‘Nature’ deixa diverses dades destacades: hi van participar més de 22.000 persones de 25 països; es van detectar més de 100 espècies bacterianes vinculades al consum de cafè; el bacteri més destacat va ser ‘Lawsonibacter asaccharolyticus’; la seva presència era entre 6 i 8 vegades superior en consumidors habituals, i la relació també es va detectar entre persones que prenien cafè descafeïnat.

Aquest últim punt és especialment important perquè desplaça el focus de la cafeïna cap a altres components del cafè. La clau no seria només l’efecte estimulant de la beguda, sinó la seva composició química i la manera com interactua amb els bacteris de l’intestí.

Què conclouen els experts?

La conclusió que trasllada Tim Spector és clara: el cafè del matí pot formar part d’una rutina compatible amb la salut intestinal i el benestar general. L’estudi no converteix el cafè en una solució miraculosa ni elimina la necessitat de moderació, però sí que aporta una nova peça al debat sobre els seus efectes.

El que fins fa uns anys es veia sobretot com una beguda estimulant ara també s’analitza com un aliment ric en compostos vegetals capaços d’interactuar amb la microbiota intestinal. I això explica per què el cafè, tant amb cafeïna com sense, està guanyant pes en la recerca sobre nutrició, metabolisme i salut cardiovascular.