L’operació biquini ja no és cosa de quatre dies: els gimnasos detecten que la gent s’hi queda

Quan arriba la calor, es repeteix una escena coneguda: més gent mira de cuidar-se, fer exercici, recuperar rutines i arribar a l’estiu amb més energia. La proximitat de la platja, les vacances i la roba més lleugera acostuma a empènyer moltes persones cap al gimnàs, sovint amb pressa i amb objectius poc realistes. Però els clubs esportius han detectat un canvi important: cada vegada hi ha menys persones que paguen la quota i deixen d’anar-hi al cap de poques setmanes.

Segons August Tarragó, president de l’Associació Catalana de Clubs de Fitness, els gimnasos continuen registrant pics d’altes en tres moments molt concrets de l’any: el gener, després de Setmana Santa i abans o després de l’estiu. Cadascun d’aquests moments pot representar entre el 20% i el 25% de les noves altes anuals. La diferència és que ara moltes persones mantenen l’hàbit durant més temps.

Per què hi ha aquest canvi de tendència?

El vell tòpic del soci que s’apunta al gener i desapareix al febrer comença a perdre força. Tarragó ho resumeix així: «cada vegada la gent és més constant anant al gimnàs». Això vol dir que el fitness ja no es veu només com una solució ràpida per aprimar-se abans de l’estiu, sinó com una pràctica vinculada al benestar, la salut i la prevenció.

Gerard Figueras també apunta que ara hi ha «una utilització més intensiva» que abans de la pandèmia. En altres paraules: no només hi ha més abonats, sinó que molts fan servir més les instal·lacions, combinen entrenaments i incorporen activitats com l’entrenament de força, el Pilates, les peses o les màquines guiades.

Les noves altes es concentren sobretot en dues franges: les persones de 30 a 45 anys, sovint vinculades als propòsits de salut i estiu, i els més joves. Les dades mostren que entre els 25 i els 34 anys la penetració en gimnasos privats arriba al 37,2%, gairebé cinc vegades més que fa deu anys. Entre els 15 i els 24 anys, la xifra se situa en el 31,4%, el triple que el 2015.

Realment serveix apuntar-se al gimnàs abans de l’estiu?

Sí, però amb matisos. Fer exercici físic serveix si es fa amb constància, progressió i una rutina adaptada a cada persona. Entrenar unes setmanes abans de l’estiu pot ajudar a recuperar mobilitat, força, resistència i bons hàbits, però no fa miracles. El problema arriba quan es busca compensar mesos de sedentarisme amb entrenaments intensos, dietes extremes o objectius impossibles en pocs dies.

Els experts acostumen a insistir que el benefici real no depèn només d’apuntar-se al gimnàs, sinó de mantenir una rutina sostenible: dormir bé, hidratar-se, menjar de manera equilibrada i combinar força amb exercici cardiovascular. L’objectiu no hauria de ser només “arribar bé” a l’estiu, sinó convertir l’activitat física en una part estable del dia a dia.

Els riscos de voler posar-se en forma massa ràpid

Aquesta pràctica tan estesa també pot tenir perjudicis si es fa malament. Amb les altes temperatures, entrenar sense una bona hidratació o en hores de molta calor pot augmentar el risc de deshidratació, marejos o cops de calor. A més, començar de cop amb càrregues altes o sessions massa llargues pot provocar lesions musculars, dolor articular o sobrecàrregues.

També hi ha un risc psicològic: frustrar-se si els resultats no arriben tan de pressa com s’esperava. El cos necessita temps, i convertir el gimnàs en una cursa contra el calendari pot acabar generant abandonament, ansietat o una relació poc sana amb l’exercici.

Una febre que ja mou milions de persones

El fenomen no és menor. A Espanya, el nombre d’abonats als gimnasos ha passat de 4,8 milions el 2022 a 6,2 milions el 2024, un increment del 29,2% en només dos anys. Aquesta pujada s’explica per l’expansió de grans operadors, la baixada de preus i la normalització de l’entrenament híbrid, que combina rutines presencials amb exercicis a casa o seguiment digital.

Amb una penetració que ronda el 13% de la població, el fitness es consolida com molt més que una moda abans de l’estiu. La clau, però, és no confondre motivació amb pressa: entrenar pot ser una gran eina de salut, però només funciona de veritat quan deixa de ser una urgència de temporada i es converteix en un hàbit real.