Per què et lleves cansat encara que hagis dormit?

Dormir malament ja no és una excepció. A Espanya i a bona part del món, els problemes de son s’han convertit en una de les grans preocupacions de salut del dia a dia. Les presses, l’estrès, les jornades llargues, l’ús del mòbil abans d’anar a dormir i la falta de rutines fan que moltes persones arribin al llit esgotades, però no aconsegueixin descansar bé.

El problema no és només dormir poques hores. També ho és despertar-se sovint, llevar-se cansat, no poder agafar el son o intentar recuperar el descans perdut durant el cap de setmana. En una societat que funciona a cop d’agenda, moltes persones han normalitzat viure amb cansament, insomni i falta d’energia, com si fos una conseqüència inevitable del ritme actual.

La psicòloga i experta en son Núria Roure ho explica al pòdcast «Rompiendo esquemas», on alerta que dormir malament no s’hauria de veure com una simple molèstia. Per a l’especialista, és un avís del cos. «El no dormir bé en si mateix ja és un símptoma, ja és un senyal d’alarma», afirma.

Per què dormim tan malament?

Segons Núria Roure, en molts casos el problema no comença a la nit, sinó durant el dia. L’estrès, la falta d’horaris estables, l’excés de pantalles, la poca activitat física o anar sempre accelerats poden acabar passant factura quan arriba l’hora de dormir.

La psicòloga ho resumeix amb una idea molt clara: «El son es comença a fabricar quan ens despertem al matí». Això vol dir que tot el que fem des que obrim els ulls influeix en com descansarem a la nit. El cervell necessita hores per generar la pressió de son necessària, i per això llevar-se cada dia a una hora diferent o alterar constantment les rutines pot desajustar el descans.

«El nostre cervell triga unes 16 o 17 hores a fabricar el son», explica Roure. Per això, la manera com comencem el dia és clau. Si el cos no rep senyals clars, també li costa entendre quan ha d’estar actiu i quan ha de preparar-se per dormir.

L’error que molts fan cada matí

Un dels hàbits més comuns és també un dels més perjudicials: posposar l’alarma quan sona el despertador. Aquell gest aparentment innocent de dormir cinc o deu minuts més pot enganyar el cervell i empitjorar la qualitat del descans.

Núria Roure recomana deixar el despertador lluny del llit per obligar-se a aixecar-se quan sona. Segons l’experta, repetir una vegada i una altra el botó de posposar és una mala idea: «Això és el pitjor, perquè t’enganyes doblement».

La psicòloga explica que, quan fem això, sortim del son profund, però no descansem bé. A més, el cervell rep un missatge confús. «Surts del son profund, no estàs descansant bé i, a més, estàs enganyant el cervell perquè no sap en quin moment comença el dia», adverteix.

Anar al llit massa aviat també pot ser un problema

Un altre error habitual és pensar que, com més aviat anem al llit, millor descansarem. Però això no sempre és així. Roure explica que hi ha persones que es fiquen al llit massa d’hora i després no entenen per què no poden dormir.

«Hi ha moltes persones que potser se’n van al llit a dos quarts d’onze i em diuen: “Núria, és que a mi em costa molt dormir”. És clar, jo els dic: “És que te’n vas massa aviat, encara no és hora d’anar al llit”», afirma.

Aquesta rutina pot provocar despertars a mitjanit. La persona s’adorm abans d’hora, però a les dues o a les tres de la matinada ja es desperta i després li costa tornar a agafar el son.

El son no es recupera el cap de setmana

Moltes persones també creuen que poden dormir poc entre setmana i compensar-ho dissabte o diumenge. Però Roure avisa que aquesta idea és enganyosa. «Hi ha gent que em diu: “Núria, jo entre setmana, com que vaig a tot gas, dormo poc i el cap de setmana recupero”. Cal vigilar amb això, perquè primer ens estem autoenganyant», explica.

La falta de descans no només provoca son. També pot afectar la concentració, la memòria, l’estat d’ànim i la seguretat. «Si cada dia dormim menys, el risc aquell mateix dia que tu no estiguis tan concentrat, que tinguis un accident o que se t’oblidin coses importants augmenta», alerta la psicòloga.

Les rutines que hauríem de seguir

Per millorar la qualitat del son, Roure insisteix que cal començar pal matí Aixecar-se a una hora estable, evitar posposar l’alarma, exposar-se a la llum natural, moure el cos i mantenir una rutina regular ajuda el cervell a ordenar el dia.

També és important no arribar a la nit amb el cos encara activat. Reduir pantalles abans de dormir, evitar estímuls intensos a última hora, no sopar massa tard i no intentar forçar el son quan encara no toca poden ajudar a descansar millor.

L’exercici físic també té un paper important. Segons Roure, quan fem activitat intensa segreguem adenosina, un neurotransmissor que ajuda a arribar a una fase més profunda del son. Per això, moure’s durant el dia pot facilitar un descans més reparador a la nit.

En definitiva, dormir bé no depèn només del moment en què apaguem el llum. Depèn de com vivim tot el dia. Tal com conclou Núria Roure, «com tu visquis el teu dia després tindrà repercussions en el teu son».