Compte: Els errors amb una herència que et poden sortir cars a la declaració de la renda

Rebre una herència acostuma a generar molts dubtes: quins impostos s’han de pagar, què passa amb els immobles, si cal incloure els diners a la declaració de la renda o si el difunt tenia alguna obligació fiscal pendent. I és precisament en aquests tràmits on molts hereus cometen errors que poden acabar derivant en problemes amb Hisenda.

L’advocat especialitzat en successions David Jiménez recorda una idea bàsica: els béns rebuts per herència no tributen com a tal a l’IRPF, perquè ja estan subjectes a l’impost de successions i donacions. Per tant, heretar una casa, diners o accions no implica automàticament haver-ho de declarar com un ingrés a la renda.

Quan sí que cal declarar els béns heretats?

El matís important arriba després d’acceptar l’herència. Si aquests béns generen rendiments, aleshores sí que poden tenir efectes en l’IRPF.

Per exemple, una vivienda heretada no tributa pel simple fet de rebre-la. Però si es lloga, els ingressos del lloguer s’han de declarar. El mateix passa amb comptes, fons d’inversió, accions o altres productes que generin rendiments.

També cal anar amb compte si es ven un immoble heretat. En aquest cas, pot aparèixer una guany patrimonial si el valor de venda és superior al valor pel qual es va declarar l’herència.

L’error més habitual: oblidar la renda del difunt

Un dels errors més comuns és pensar que, amb la mort d’una persona, desapareixen també les seves obligacions fiscals. No és així. Si el difunt estava obligat a presentar la declaració de la renda, els hereus hauran de fer-ho en nom seu.

Aquesta declaració només ha d’incloure les rendes generades entre l’1 de gener i el dia de la mort. Pot incloure pensions, salaris, rendiments bancaris, lloguers o altres ingressos obtinguts fins aquell moment.

No presentar-la quan tocava pot comportar requeriments, recàrrecs o sancions.

Immobles que no apareixen a l’esborrany

Un altre error freqüent és no declarar un immoble heretat perquè encara no apareix a les dades fiscals o a l’esborrany d’Hisenda. Però el fet que l’Administració no l’hagi incorporat encara no elimina l’obligació del contribuent.

Si l’habitatge ja forma part del patrimoni de l’hereu, cal revisar si s’ha d’incloure a la declaració, especialment si està llogat, buit o s’ha venut durant l’any fiscal.

Dues dades clau: data i valor

Hi ha dos elements que poden marcar la diferència en futures declaracions: la data d’adquisició i el valor declarat.

La data d’adquisició dels béns heretats és la de la mort, no la de l’escriptura d’acceptació de l’herència. Aquest detall és important si més endavant es ven el bé i cal calcular una plusvàlua.

El valor també és fonamental. El valor utilitzat a l’impost de successions serà el que servirà com a referència en una venda futura. Per això convé revisar-lo bé i no acceptar automàticament un import que pugui perjudicar els hereus més endavant.

Una mala gestió pot portar problemes

Heretar no sempre vol dir pagar IRPF immediatament, però sí que obliga a entendre què s’ha rebut i quines conseqüències fiscals pot tenir. Lloguers, vendes, rendiments bancaris o declaracions pendents del difunt poden convertir una herència aparentment senzilla en un tràmit delicat.

Per això, els experts recomanen no limitar-se a confirmar l’esborrany i revisar bé dates, valors i obligacions pendents. En una herència, un detall mal declarat pot acabar sortint molt més car del que sembla.