Ho has de saber: Així pots decidir què passarà amb casa teva i els teus diners fins i tot després de morir

Pensar què passarà amb la casa, els estalvis o el patrimoni familiar després de morir no sempre és fàcil. Moltes persones volen deixar-ho tot ben lligat per evitar conflictes entre hereus, protegir familiars vulnerables o impedir que uns béns acumulats durant tota una vida es venguin o es malgastin massa ràpid.

Una de les eines legals que permet fer-ho és la substitució fideïcomissària, també coneguda com a fideïcomís hereditari. Aquesta figura permet establir en el testament una mena de cadena successòria: una persona rep primer els béns i, més endavant, aquests han de passar a una altra.

Com funciona el fideïcomís?

El sistema té tres figures principals. La primera és el testador, és a dir, la persona que fa testament. La segona és el fiduciari, que rep inicialment els béns. I la tercera és el fideïcomissari, que serà qui els rebrà després, quan mori el primer beneficiari o quan es compleixi la condició fixada al testament.

Aquest mecanisme pot ser útil, per exemple, quan algú vol que la seva parella pugui viure a la casa familiar durant tota la vida, però també vol assegurar-se que, quan aquesta persona mori, l’habitatge acabi passant als fills.

També pot servir per protegir hereus molt joves, persones vulnerables o familiars que no tenen experiència gestionant grans quantitats de diners.

Fideïcomís pur o de residu

Una de les modalitats és el fideïcomís pur. En aquest cas, el primer hereu pot gaudir dels béns, però té l’obligació de conservar-los i transmetre’ls després al fideïcomissari. Això vol dir que pot viure en una casa o cobrar-ne els lloguers, però no vendre-la lliurement si el testament no ho permet.

Una altra opció és el fideïcomís de residu, més flexible. Aquí el primer hereu pot disposar dels béns en determinades circumstàncies, per exemple si necessita diners per viure, per despeses mèdiques o per una situació de dependència. El segon hereu rebrà el que quedi quan arribi el moment.

Aquesta fórmula pot ser útil quan es vol protegir algú sense deixar-lo completament lligat, però mantenint la voluntat que el patrimoni restant acabi en mans d’uns hereus concrets.

No serveix per saltar-se la legítima

Tot i la seva utilitat, el fideïcomís no permet fer qualsevol cosa. Ha d’estar recollit de manera expressa al testament i ha de respectar els límits legals, especialment la legítima, que és la part de l’herència reservada per llei a determinats familiars.

També hi ha límits sobre quantes transmissions successives es poden establir. La llei evita que una persona pugui condicionar indefinidament el destí dels seus béns durant generacions.

Per això, abans d’incloure una substitució fideïcomissària al testament, és important rebre assessorament notarial o jurídic.

Un testament clar evita conflictes

La clau és redactar el testament amb molta precisió. Cal deixar clar quins béns queden afectats, qui els rep primer, qui els rebrà després i quines facultats té el primer beneficiari: si pot vendre, llogar, hipotecar o només conservar.

Un testament ambigu pot provocar disputes familiars, interpretacions diferents o procediments judicials. En canvi, una redacció ben feta pot donar tranquil·litat i protegir millor el patrimoni.

Decidir què passarà amb els béns després de morir no és només una qüestió econòmica. També és una manera d’evitar problemes als qui queden i d’assegurar que allò que s’ha construït durant tota una vida compleixi realment la voluntat de qui ho deixa.