L’engany que tens al mòbil: així pots detectar una notícia falsa abans de compartir-la

Les notícies falses ja no circulen només per webs desconegudes o fòrums marginals. Avui arriben per WhatsApp, Telegram, Facebook, Instagram, TikTok o X, sovint disfressades de notícia urgent, d’avís important o de dada que sembla massa contundent per ser ignorada. El problema és que moltes vegades les compartim abans de comprovar si són certes.

Gairebé ningú difon una notícia falsa perquè vulgui enganyar els altres. Sovint ho fa perquè el missatge li encaixa, li provoca por, ràbia o indignació, o perquè confirma una idea que ja tenia. La desinformació funciona precisament així: no sempre guanya perquè sembli més ben feta que una notícia real, sinó perquè arriba en el moment just, quan anem de pressa o quan ens toca una emoció.

Segons l’enquesta oficial Social Media Survey 2025 de l’Eurobaròmetre, el 66% dels enquestats assegura que ha estat exposat a desinformació o notícies falses almenys una vegada durant els set dies anteriors. És a dir, dos de cada tres europeus creuen haver vist continguts falsos en només una setmana.

Com detectar una notícia falsa abans de reenviar-lo

La primera norma és senzilla: frenar. Abans de compartir una informació que ens ha arribat al mòbil, cal dedicar-hi mig minut. El decàleg «Si en dubtes, no ho comparteixis» resumeix molt bé aquesta idea: si no tenim clar que una informació és certa i publicada per un mitjà verificat, és millor no enviar-la.

El primer que cal mirar és la font. D’on surt aquesta notícia? La publica un mitjà conegut? Hi ha un autor identificat? La web sembla fiable o imita el disseny d’un altre mitjà? Moltes pàgines falses copien logotips, colors i formats de webs reals, però canvien una lletra de l'URL, afegeixen un guionet o fan servir dominis estranys per confondre el lector.

També cal desconfiar de les grans exclusives que només apareixen en una cadena de missatges. Quan una notícia és realment important, normalment no viu només en una captura retallada, en un àudio anònim o en una web que ningú coneix. Si és certa i rellevant, el més probable és que també aparegui en altres mitjans fiables.

La data és una altra pista clau. Moltes notícies falses no s’inventen del tot: reciclen. Agafen una foto real, un vídeo antic o un titular d’un altre moment i el fan circular com si acabés de passar. Per això és important mirar de quin dia és la informació i si el context correspon al que s’està explicant.

Les imatges també poden enganyar. Una fotografia impactant no sempre demostra res. Pot ser antiga, estar treta de context o correspondre a un altre país. Justament quan una imatge impressiona molt és quan més convé desconfiar i comprovar-la abans de compartir-la.

Les tres preguntes que t’has de fer

Abans de reenviar qualsevol contingut, hi ha tres preguntes bàsiques que poden evitar molts errors: qui ho publica, si apareix en algun altre lloc fiable i de quan és. Si una d’aquestes respostes no queda clara, el millor és no compartir-ho.

Els consells principals són simples: revisar la font, desconfiar de les exclusives sospitoses, comprovar la data, mirar bé l'URL i no refiar-se només d’una imatge o d’una captura de pantalla. No cal ser expert en verificació digital per frenar la majoria de notícies falses. Sovint només cal córrer menys.

La regla final és la més important: si en dubtes, no ho comparteixis. En un moment en què la desinformació a les xarxes socials circula molt ràpidament, no reenviar un missatge dubtós també és una manera de protegir els altres.