El rellotge genètic que pot revelar si el teu cos envelleix més ràpid del que toca

No sempre tenim l’edat que diu el DNI. Dues persones de 60 anys poden tenir un estat físic molt diferent: una pot conservar teixits i òrgans en bon estat, mentre que una altra pot mostrar signes avançats de deteriorament cel·lular. Aquesta diferència és el que la ciència intenta mesurar amb els anomenats rellotges biològics.

Ara, un equip internacional d’investigadors ha fet un pas més amb un nou rellotge genètic capaç d’estimar l’edat biològica i relacionar-la amb el risc de mortalitat. L’estudi, publicat a la revista científica «Nature», ha estat liderat per científics del Mass General Brigham, als Estats Units, amb investigadors com Alexander Tyshkovskiy i Vadim N. Gladyshev, vinculat al Brigham and Women’s Hospital i a la Harvard Medical School.

Què és aquest rellotge genètic?

Aquest nou model no mesura l’edat a partir dels anys viscuts, sinó observant l’activitat dels gens. En concret, analitza l’expressió genètica, és a dir, quins gens estan actius dins les cèl·lules i amb quina intensitat.

Per construir aquest rellotge transcriptòmic, els investigadors van estudiar més d’11.000 transcriptomes procedents de més de 25 teixits de quatre mamífers: humans, ratolins, rates i macacos. Això els va permetre detectar patrons moleculars comuns associats a l’envelliment, la mortalitat, les malalties cròniques i possibles processos de rejoveniment.

La troballa és important perquè mostra que cèl·lules molt diferents, com les musculars, les hepàtiques o les immunitàries, comparteixen senyals genètics quan el cos envelleix. Entre els marcadors identificats hi ha gens com CDKN1A i LGALS3, relacionats amb processos de senescència, inflamació i deteriorament biològic.

Per a què pot servir?

El nou rellotge genètic podria servir per saber si un organisme està envellint més ràpid o més lent del que indica la seva edat cronològica. També podria ajudar a anticipar el risc de patir malalties associades a l’edat, com les malalties cardiovasculars, les neurodegeneratives o el càncer.

A més, els científics han desenvolupat rellotges específics per mesurar dimensions concretes de l’envelliment, com la inflamació, el metabolisme energètic o el deteriorament estructural dels teixits. Això obre la porta a estudiar amb més precisió quins tractaments o hàbits poden alentir determinats processos de la vellesa.

L’interès mèdic és evident: aquestes eines podrien ajudar a provar teràpies antienvelliment sense haver d’esperar dècades per comprovar si realment allarguen la vida. També podrien facilitar una medicina més preventiva i personalitzada, basada no només en l’edat del pacient, sinó en el seu estat biològic real.

És fiable o encara és una promesa?

L’estudi és sòlid per la seva dimensió i per la varietat de dades analitzades, però encara no es pot considerar una prova clínica preparada per aplicar-se als pacients. Els autors i els experts consultats insisteixen que cal més validació abans que aquest tipus de rellotge biològic arribi a hospitals i consultes.

El científic Nabil Djouder, cap del Grup de Factors de Creixement, Nutrients i Càncer del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), que no va participar en la investigació, va valorar l’estudi a Science Media Centre España i va advertir que «representa un avenç conceptual important, però el seu impacte clínic queda limitat i dependrà de demostrar utilitat predictiva i capacitat de guiar intervencions en contextos reals».

També Víctor Celemín Capaldi, investigador del departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d’Oviedo, va remarcar que el treball «destaca per la seva alta qualitat tècnica, sustentada en la gran escala i diversitat de les dades analitzades, i demostra el potencial científic i mèdic dels rellotges d’envelliment».

La prudència és important perquè aquest rellotge es basa en l’ARN, una molècula més fràgil i més fàcilment degradable que l’ADN. Això obliga a treballar amb protocols més exigents i pot dificultar-ne l’ús clínic generalitzat.

Tot i això, el potencial és enorme. Aquest nou rellotge genètic no promet aturar l’envelliment, però sí entendre’l millor. I aquest és el primer pas per detectar abans el deteriorament del cos, avaluar possibles tractaments i avançar cap a una medicina que no només pregunti quants anys tens, sinó com està envellint realment el teu organisme.