Experts en entrenament i longevitat coincideixen: «No pots entrenar amb 45 anys com amb 25, perquè el teu cos no es recupera igual»

Cada vegada són més els especialistes que insisteixen que l’entrenament s’ha d’adaptar al pas del temps. Tot i que mantenir-se actiu continua sent una de les millors decisions per a la salut a qualsevol edat, la manera de fer-ho no pot ser exactament la mateixa als 45 anys que als 25.

La capacitat de recuperació de l’organisme canvia, les responsabilitats del dia a dia augmenten i el cos respon de manera diferent als estímuls físics, de manera que continuar entrenant com dècades enrere pot convertir-se en un error.

Sobre aquesta qüestió va reflexionar recentment Eduardo Barrecheguren durant una conversa amb Oriol Roda, compartida en un reel d’Instagram extret d’un dels seus pòdcasts. Preguntat per quin discurs tradicional sobre l’entrenament de força considera que ja no s’ajusta a persones de mitjana edat, Barrecheguren va ser contundent: «No pots entrenar amb quaranta-cinc anys com amb vint-i-cinc perquè tens molts més factors d’estrès a la teva vida i perquè el teu cos no es recupera igual».

Amb aquesta afirmació, l’expert posa el focus en un aspecte que sovint passa desapercebut. El rendiment físic no depèn únicament de l’entrenament o de l’alimentació, sinó també del context en què viu cada persona. A partir d’una certa edat és habitual acumular una càrrega laboral més gran, responsabilitats familiars, menys hores de descans i nivells d’estrès superiors, factors que afecten directament la capacitat de recuperació després de l’exercici.

Precisament aquesta recuperació és un dels pilars sobre els quals es construeix la millora física. Si l’organisme necessita més temps per reparar el teixit muscular i adaptar-se a l’esforç realitzat, mantenir la mateixa intensitat, freqüència o volum d’entrenament que en la joventut pot incrementar el risc de fatiga acumulada, lesions o fins i tot provocar un estancament en el progrés.

Barrecheguren també va destacar que aquest canvi de mentalitat resulta especialment complicat per a aquells que ja practicaven esport de manera intensa quan eren joves. En paraules seves, «el més difícil» és aprendre a acceptar que allò que abans funcionava ja no té per què continuar sent la millor opció. En lloc d’intentar replicar entrenaments del passat, considera que és preferible adaptar la manera d’exercitar-se a la nova realitat física i personal de cada individu.

Segons va explicar, moltes persones continuen intentant assolir les mateixes marques, moure els mateixos pesos o entrenar amb la mateixa freqüència que fa vint anys, tot i que les circumstàncies han canviat completament. Aquesta resistència a modificar els hàbits pot generar frustració quan el cos ja no respon de la mateixa manera. En canvi, acceptar aquesta evolució permet trobar mètodes d’entrenament més sostenibles i compatibles amb una bona salut a llarg termini.

L’expert també va llançar un missatge dirigit a aquells que comencen a entrenar per primera vegada en edats més avançades. Segons la seva opinió, un dels errors més habituals consisteix a comparar-se amb persones molt més joves o intentar seguir rutines dissenyades per a elles. Cada etapa de la vida presenta unes condicions físiques diferents i, per tant, també requereix objectius i estratègies diferents.

La seva recomanació passa per no fixar-se en el que fan els qui tenen vint anys menys, ja que compten amb una altra capacitat de recuperació i unes circumstàncies completament diferents. En lloc de buscar rendiments difícils d’igualar, la prioritat hauria de ser construir una rutina adaptada a les necessitats individuals, progressant de manera gradual i respectant els temps que necessita el cos.

El missatge compartit per Eduardo Barrecheguren coincideix amb el de nombrosos professionals de l’entrenament i la longevitat: envellir no significa deixar de fer exercici ni reduir les aspiracions esportives, sinó entendre que el cos canvia amb el pas dels anys.

Adaptar la intensitat, prioritzar la recuperació i abandonar les comparacions amb etapes anteriors o amb persones més joves pot ser la clau per continuar obtenint beneficis de l’entrenament durant dècades, minimitzant el risc de lesions i afavorint una pràctica física més saludable i sostenible.

Via: Sport