L’estafa que imita botigues conegudes i enganya cada vegada més compradors: així la pots detectar

Comprar per internet s’ha convertit en un gest habitual, però també ha obert la porta a fraus cada vegada més sofisticats. Un dels més freqüents consisteix a crear botigues en línia falses que imiten gairebé a la perfecció webs de marques i comerços coneguts.

Els estafadors poden copiar el logotip, els colors corporatius, les fotografies dels productes i fins i tot els textos de la pàgina original. L’objectiu és que el comprador pensi que es troba en una botiga legítima i introdueixi les seves dades personals o bancàries per pagar una comanda que no arribarà mai.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana comprovar la identitat del comerç, les condicions de compra i els sistemes de pagament abans de confirmar qualsevol operació. També aconsella prioritzar botigues adherides a mecanismes de confiança o arbitratge de consum, que faciliten les reclamacions si apareixen problemes.

Els descomptes impossibles són el primer senyal d’alerta

Un dels reclams més utilitzats són les ofertes exagerades. Articles molt populars apareixen amb rebaixes del 70%, el 80% o fins i tot el 90%, sovint acompanyades de missatges que pressionen per comprar ràpidament.

Expressions com “últimes unitats”, “oferta només avui” o comptadors que anuncien el final imminent de la promoció intenten evitar que el consumidor tingui temps de comprovar la web.

Un preu molt baix no demostra per si sol que hi hagi una estafa, però ha de fer desconfiar quan és molt inferior al de la botiga oficial o al d’altres venedors.

Cal revisar bé l’adreça de la pàgina

Les webs fraudulentes acostumen a utilitzar dominis molt semblants als originals. Poden canviar una lletra, afegir un guió o incorporar paraules com “outlet”, “oficial”, “promoció” o “descompte”.

Per això, abans de comprar convé observar amb atenció l’adreça web i comprovar que coincideixi exactament amb la del comerç. Accedir-hi escrivint directament el domini oficial és més segur que fer clic en anuncis de xarxes socials, correus electrònics o missatges rebuts per aplicacions.

El cadenat i el protocol HTTPS indiquen que la connexió està xifrada, però no garanteixen que la botiga sigui legítima. Els delinqüents també poden obtenir certificats de seguretat per a webs fraudulentes.

Errors de traducció i textos incoherents

Les faltes d’ortografia, les frases poc naturals i les traduccions automàtiques mal fetes són altres indicis habituals.

També cal desconfiar quan la pàgina combina diferents idiomes, presenta noms de marca incoherents o inclou textos legals copiats d’altres empreses.

Una botiga legítima hauria d’identificar clarament l’empresa responsable, amb informació com ara:

• nom o raó social;
• NIF o CIF;
• domicili físic;
• correu electrònic o telèfon de contacte;
• condicions de compra, devolució i garantia.

Si aquesta informació no existeix, és incompleta o no coincideix amb el nom de la botiga, és preferible no comprar-hi.

Compte amb els anuncis a cercadors i xarxes socials

Una web falsa pot aparèixer entre els primers resultats d’un cercador perquè els estafadors paguen anuncis promocionats. També és habitual que circuli per Instagram, Facebook, TikTok, WhatsApp o correu electrònic.

L’INCIBE ha alertat de campanyes que suplanten comerços coneguts mitjançant anuncis i webs falses creades per obtenir diners i credencials bancàries. El fet que un anunci aparegui en una plataforma popular no significa que el venedor hagi estat verificat.

Abans de comprar, pot ser útil buscar el nom de la botiga juntament amb paraules com “estafa”, “frau”, “opinions” o “reclamacions”. Tot i això, també cal vigilar amb les ressenyes falses publicades dins de la mateixa web.

La forma de pagament pot revelar el frau

El sistema de pagament és un dels elements més importants. Cal extremar les precaucions quan la botiga només permet pagar mitjançant transferència bancària, criptomonedes o altres mètodes difícils de reclamar.

Les transferències ofereixen menys possibilitats de recuperar els diners un cop executades. En canvi, les targetes i plataformes de pagament amb protecció al comprador poden facilitar la reclamació, encara que tampoc eliminen completament el risc.

L’INCIBE recorda que fins i tot el pagament amb targeta pot ser perillós si la web no és fiable, ja que els estafadors poden capturar-ne les dades. Per això, és recomanable utilitzar targetes virtuals, de prepagament o amb un límit reduït per a les compres digitals.

En mercats i plataformes de compravenda, l’OCU també recomana pagar sempre dins de la mateixa plataforma i rebutjar propostes per completar l’operació mitjançant enllaços externs o transferències privades.

Què cal fer si ja has pagat?

Si una persona sospita que ha comprat en una botiga falsa, ha d’actuar ràpidament.

El primer pas és contactar amb el banc o l’entitat emissora de la targeta per explicar el cas, bloquejar-la si és necessari i consultar si es pot anul·lar o reclamar el càrrec.

També convé:

• canviar les contrasenyes si s’han reutilitzat en altres serveis;
• guardar captures de pantalla, factures, correus i comprovants;
• presentar una denúncia davant dels cossos policials;
• comunicar la web fraudulenta a l’INCIBE;
• reclamar per escrit al comerç, encara que no respongui.

L’INCIBE disposa d’un canal per reportar pàgines falses, campanyes de phishing i altres fraus digitals.

La millor defensa és aturar-se abans de pagar

Les botigues falses funcionen perquè reprodueixen l’aspecte d’un comerç real i aprofiten la pressa del comprador. Dedicar uns minuts a comprovar el domini, l’avís legal, els preus i les formes de pagament pot evitar la pèrdua de diners i el robatori de dades.

Davant d’una oferta extraordinària, la recomanació és senzilla: no comprar impulsivament, buscar la web oficial per una altra via i desconfiar de qualsevol comerç que no permeti comprovar qui hi ha al darrere.