L’OCU alerta que no totes les llaunes de tonyina són iguals: el detall que has de mirar

La tonyina en conserva és un dels aliments més habituals als rebosts de moltes llars. És pràctica, econòmica i rica en proteïnes, però això no vol dir que totes les llaunes ofereixin la mateixa qualitat.

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), hi ha diferències importants entre unes marques i unes altres, tant pel que fa a l’espècie utilitzada com al contingut de sal, el líquid de cobertura o la presència de determinats contaminants naturals, com el mercuri. Per això recomana dedicar uns segons a llegir l’etiqueta abans d’escollir-ne una.

El primer que cal mirar és l’espècie

Un dels aspectes més importants és saber quin tipus de tonyina conté la llauna.

Quan l’etiqueta indica simplement "tonyina", habitualment correspon a espècies més petites, com la tonyina de ratlles (Katsuwonus pelamis), que solen acumular menys mercuri.

En canvi, la tonyina clara acostuma a procedir d’espècies de més mida, com la tonyina d’aleta groga (Thunnus albacares), que poden presentar concentracions més elevades d’aquest metall pesant.

Pel que fa al bonítol del nord (Thunnus alalunga), és una de les conserves més apreciades per la qualitat de la carn, la textura i el sabor, motiu pel qual també acostuma a tenir un preu més elevat.

El mercuri preocupa, però el risc és baix amb un consum habitual

La presència de mercuri és una de les qüestions que més dubtes genera entre els consumidors.

Aquest metall es troba de manera natural al medi marí i s’acumula progressivament en els peixos depredadors de grans dimensions.

L’OCU recorda, però, que per superar la ingesta setmanal considerada segura caldria consumir aproximadament set llaunes o més cada setmana de manera continuada, una quantitat superior a la que acostuma a formar part d’una alimentació equilibrada.

Tot i això, les dones embarassades, les que planegen un embaràs i els infants petits han de seguir les recomanacions específiques de les autoritats sanitàries, que aconsellen limitar el consum de determinades espècies de peixos amb més contingut de mercuri.

També és important fixar-se en la sal

L’etiqueta nutricional també permet comparar la quantitat de sal.

Moltes conserves superen l’1% de sal, mentre que altres ofereixen versions reduïdes. Escollir aquestes últimes pot ser especialment recomanable per a persones amb hipertensió o que vulguin reduir la ingesta de sodi.

L’OCU recomana comparar diferents marques, ja que les diferències poden ser significatives encara que el producte sembli pràcticament idèntic.

En oli o al natural?

El líquid de cobertura també modifica les característiques nutricionals.

La tonyina al natural és l’opció amb menys calories i menys greix, per la qual cosa és habitual en dietes orientades al control del pes.

Les conserves en oli d’oliva aporten més energia, però també greixos majoritàriament insaturats, mentre que les elaborades amb altres olis vegetals poden presentar una qualitat nutricional diferent segons el tipus d’oli utilitzat.

En qualsevol cas, si s’escorre bé el contingut abans de consumir-lo, la quantitat final de greix disminueix de manera considerable.

Com saber si una conserva és de qualitat

A més dels ingredients, la qualitat també es pot apreciar en l’aspecte del producte.

Segons l’OCU, és preferible que la tonyina presenti:

• trossos sencers o de bona mida;
• una textura ferma;
• poca presència de parts fosques;
• absència d’excés de fragments esmicolats.

Aquests detalls solen indicar una millor elaboració i una manipulació més acurada del producte.

Un aliment saludable dins d’una dieta equilibrada

La tonyina en conserva continua sent una bona font de proteïnes d’alt valor biològic, vitamines del grup B i minerals com el fòsfor o el seleni.

Consumida amb moderació i alternant-la amb altres peixos, llegums i fonts de proteïna, pot formar part d’una alimentació saludable.

Per això, abans de posar una llauna al carro de la compra, convé dedicar uns segons a revisar l’espècie, la quantitat de sal, el tipus d’oli i la qualitat dels ingredients. Són petits detalls que poden marcar la diferència entre una conserva correcta i una de més bona qualitat.