15 dies sense mòbil i una reacció brutal: el cervell d’aquest youtuber ja no suportava tornar a fer ‘scroll’

El creador de contingut Jesús Villegas va decidir sotmetre’s a una peculiar prova sobre l’addicció al mòbil abans de fer 30 anys. Durant 15 dies va marxar tot sol a una casa de Formentera, sense telèfon intel·ligent, xarxes socials, música ni vídeos.

L’objectiu era comprovar com reaccionaven el seu cos i el seu cervell després d’anys sotmesos a un estímul digital constant. Villegas reconeixia que passava entre 9 i 12 hores diàries mirant el mòbil, navegant per internet, treballant, consumint continguts o fent scroll per les xarxes socials.

«Una autèntica barbaritat», admetia ell mateix.

Una prova per estudiar un cervell enganxat a les pantalles

Abans de començar l’experiment, Villegas va acudir a la clínica Ipsia, a Madrid, on es va sotmetre a un electroencefalograma quantitatiu. Els professionals van analitzar la seva activitat cerebral amb els ulls oberts, amb els ulls tancats i mentre feia scroll amb el mòbil.

Els resultats inicials mostraven un cervell amb poca capacitat per relaxar-se, dèficit d’ones alfa, excés d’ones ràpides i un estat d’alerta gairebé permanent.

Segons l’informe d’Ipsia, es tractava d’un cervell «adaptat a l’estímul digital crònic». El document assenyalava que havia suprimit part de les ones lentes i havia instal·lat «un estat d’activació ràpida permanent».

El mateix youtuber reconeixia que era incapaç de meditar, deixar la ment en blanc o mantenir el fil dels pensaments. També tenia la sensació constant de viure amb el pilot automàtic.

Ansietat, mal de cap i gestos automàtics

Els primers dies sense mòbil van ser els més difícils. Villegas es posava la mà a la butxaca inconscientment per buscar el telèfon, va experimentar ansietat, mal de cap, falta d’energia i fins i tot va somiar amb TikTok.

«M’he posat la mà a la butxaca unes 50 vegades per intentar fer scroll automàticament sense ni tan sols pensar-hi»

va explicar.

Amb el pas dels dies, però, va començar a llegir, escriure, fer esport i parlar amb desconeguts. A Formentera va conèixer diversos turistes, una jove en una platja i Vicente, un home de 95 anys amb qui va mantenir diverses converses.

«He fet moltes coses i, sobretot, m’he retrobat amb mi mateix», va resumir.

El mòbil li va provocar ganes de vomitar

Després dels 15 dies de desconnexió, la clínica Ipsia va repetir les proves. El cervell de Villegas no havia quedat «com nou», però presentava un patró més regulat, més ones lentes i menys hiperactivació.

La reacció més sorprenent es va produir quan va tornar a agafar el mòbil. En començar a fer scroll, l’activitat cerebral relacionada amb la tensió, la saturació i la hiperactivació es va disparar.

«El que abans apagava el foc, ara l’encén», va concloure l’anàlisi.

Villegas també ho va notar físicament: «Vaig sentir angoixa, vaig sentir fins i tot ganes de vomitar».

Què demostra aquest experiment?

La clínica adverteix que es tracta d’un únic cas i que no tots els canvis es poden atribuir exclusivament al telèfon. Durant aquells dies, Villegas també va deixar de treballar com a influenciador, va descansar més, va reduir la pressió de les mètriques i va augmentar l’activitat física i el contacte personal.

Tot i aquestes limitacions, l’experiència reflecteix un problema cada vegada més present en la nostra societat: la dependència de les pantalles, la necessitat d’estímuls immediats i la dificultat per estar en silenci, avorrir-nos o concentrar-nos sense consultar constantment el mòbil.

No cal desaparèixer 15 dies en una illa, però sí establir límits digitals: reduir les notificacions, evitar el mòbil abans de dormir, reservar moments del dia sense pantalles i controlar el temps que passem a les xarxes.

L’experiment de Jesús Villegas no demostra que tots els cervells reaccionin igual, però sí que planteja una pregunta incòmoda: controlem nosaltres el mòbil o és el mòbil qui ja controla la nostra atenció?