Deixar diners a un familiar sense documentar-ho pot portar problemes amb Hisenda: què cal fer?

Deixar diners a un fill, un germà, un amic o qualsevol altra persona és una operació completament legal. No obstant això, quan es fa una transferència bancària d’un import considerable sense deixar-ne constància documental, l’Administració tributària pot demanar explicacions sobre l’origen i la naturalesa dels diners.

L’advocat i assessor fiscal Andrés Millán ha advertit que un préstec fet únicament de paraula pot resultar difícil de demostrar davant d’una comprovació. En aquest cas, l’Administració podria sospitar que no existeix una obligació real de devolució i considerar que els diners són, en realitat, una donació encoberta.

Ara bé, convé introduir un matís important: no presentar el model 600 no converteix automàticament un préstec en una donació. La qualificació dependrà del conjunt de proves disponibles, com ara el contracte, els moviments bancaris i les devolucions efectuades.

Cal signar un contracte de préstec

La millor manera d’evitar problemes és formalitzar l’operació mitjançant un contracte de préstec entre particulars, fins i tot quan existeix una relació de plena confiança entre les dues parts.

El document es pot redactar de manera privada i, en general, no és imprescindible acudir a un notari. Tanmateix, hauria d’incloure com a mínim:

• la identitat del prestador i del prestatari;
• la quantitat lliurada;
• la data de l’operació;
• el termini de devolució;
• la forma i el calendari dels pagaments;
• el tipus d’interès aplicable;
• i les conseqüències d’un possible incompliment.

També és recomanable que totes les pàgines estiguin signades per les dues parts i que cadascuna en conservi una còpia.

El préstec pot ser sense interessos

Un familiar o un amic pot deixar diners sense cobrar cap interès. En aquest cas, el contracte ha d’indicar expressament que el tipus d’interès és del 0%.

Aquest detall és important perquè ajuda a demostrar que l’absència d’interessos ha estat pactada i no és conseqüència d’un acord ocult o d’una falta de documentació.

Quan el préstec sí que genera interessos, la persona que deixa els diners haurà de declarar els rendiments obtinguts en el seu IRPF.

Per què és important el model 600?

Els préstecs entre particulars estan subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, però es troben exempts de pagament.

Això significa que no s’ha d’abonar cap quota per rebre els diners, però sí que cal comunicar l’operació a l’administració tributària autonòmica mitjançant el model 600.

La persona encarregada de presentar-lo és el prestatari, és a dir, qui rep els diners.

A Catalunya, l’autoliquidació s’ha de tramitar davant l’Agència Tributària de Catalunya. S’hi ha d’adjuntar habitualment el contracte privat perquè quedi constància de les condicions acordades.

A Catalunya, el termini és d’un mes

La informació original parla de 30 dies hàbils, però aquest termini no es pot generalitzar a tot l’estat espanyol.

A Catalunya, el model 600 s’ha de presentar en el termini d’un mes des de la data del contracte. El còmput es fa de data a data. Si el venciment coincideix amb un dissabte, diumenge o festiu, es trasllada al primer dia hàbil següent.

Els terminis i els procediments poden variar segons la comunitat autònoma, per la qual cosa és recomanable consultar l’administració competent en cada territori.

La transferència ha de deixar rastre

A banda del contracte i del model 600, és aconsellable que els diners es transfereixin directament des del compte del prestador fins al del prestatari.

En el concepte de la transferència es pot indicar, per exemple, “préstec segons contracte de data...”. Això facilita la identificació de l’operació i permet acreditar l’origen dels fons.

Les devolucions també s’haurien de fer mitjançant transferències bancàries, amb conceptes com “devolució quota préstec”, en lloc d’entregar els diners en efectiu.

No n’hi ha prou amb signar el document

Un contracte ben redactat és una prova important, però la realitat de l’operació també ha de coincidir amb el que s’hi ha pactat.

Si el prestatari no torna mai cap quantitat, no respecta els terminis i el prestador tampoc reclama els diners, l’Administració podria considerar que el préstec és fictici.

Per demostrar que existeix una obligació real de devolució, és convenient:

• complir el calendari establert;
• conservar tots els justificants;
• documentar qualsevol ajornament;
• i modificar per escrit el contracte si canvien les condicions.

Un préstec amb quotes impossibles d’assumir o sense cap previsió realista de retorn també podria despertar sospites.

Què passa si es considera una donació?

Si l’Administració conclou que els diners es van entregar sense una obligació efectiva de devolució, el receptor podria haver de tributar per l’impost sobre successions i donacions.

La quantitat que s’ha de pagar depèn, entre altres factors, de:

• l’import rebut;
• el parentiu entre les parts;
• el patrimoni preexistent del beneficiari;
• i la normativa de la comunitat autònoma corresponent.

A més de la quota de l’impost, la regularització pot comportar interessos de demora, recàrrecs o sancions si la donació s’hauria d’haver declarat i no es va fer.

Què cal fer si el préstec ja s’ha formalitzat?

Quan els diners ja s’han entregat però encara no s’ha presentat el model 600, és convenient regularitzar la situació com més aviat millor.

Es pot conservar o formalitzar tota la documentació que acrediti l’operació, presentar l’autoliquidació fora de termini i mantenir els justificants de les devolucions que ja s’hagin fet.

En definitiva, deixar diners a una persona de confiança no obliga a pagar impostos pel simple fet de formalitzar un préstec. Però documentar-lo, presentar el model 600 i complir les devolucions pactades és essencial per demostrar que no es tracta d’una donació.