Alerta per una estafa per SMS que suplanta la Seguretat Social per robar dades bancàries

Una nova campanya de frau intenta suplantar la Tresoreria General de la Seguretat Social a través de missatges de text amb l'objectiu d'obtenir dades personals i bancàries de les víctimes. L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha advertit sobre aquesta modalitat d'estafa, coneguda com a smishing, que utilitza SMS aparentment oficials per conduir els usuaris a pàgines fraudulentes.

Els ciberdelinqüents aprofiten la preocupació que pot generar rebre un avís sobre una suposada deuda o pagament pendent amb l'Administració. Per pressionar la víctima, el missatge acostuma a utilitzar un to urgent i adverteix de possibles sancions o conseqüències si no es resol la situació immediatament.

Així funciona l'estafa

El frau comença amb l'enviament d'un SMS en què s'informa el destinatari que té un suposat pagament pendent amb la Seguretat Social. El text inclou un enllaç que aparenta dirigir al portal oficial de la institució, però que en realitat condueix a una pàgina web falsa.

Aquest lloc web està dissenyat per imitar l'aparença dels portals de l'Administració i pot sol·licitar informació com el DNI, credencials d'accés, dades personals, números de compte o informació de la targeta bancària.

Una vegada facilitades aquestes dades, els delinqüents poden intentar fer operacions no autoritzades, accedir a altres serveis de la víctima o utilitzar la informació per cometre nous fraus. La mateixa Seguretat Social adverteix que mai no demana dades bancàries mitjançant SMS, trucades o WhatsApp.

Com detectar que el missatge és fraudulent

Una de les principals pistes és el to d'urgència. Els estafadors solen exigir que la persona actuï immediatament per evitar una multa, el bloqueig d'un servei o altres conseqüències negatives.

També cal desconfiar dels missatges que contenen errors ortogràfics o gramaticals, demanen informació sensible o incorporen adreces web que no coincideixen amb els dominis oficials.

Que el remitent del missatge aparegui identificat com a Seguretat Social tampoc no garanteix que sigui autèntic, ja que els delinqüents poden manipular la identificació de l'emissor o aconseguir que el missatge aparegui agrupat amb comunicacions legítimes.

No s'ha de clicar l'enllaç

Davant d'un missatge d'aquestes característiques, la principal recomanació és no clicar cap enllaç ni facilitar informació personal o bancària.

Si hi ha dubtes sobre l'existència d'un pagament pendent, cal accedir directament als canals oficials de la Seguretat Social, escrivint-ne l'adreça al navegador o entrant a través dels portals administratius habituals. També es pot contactar directament amb l'organisme per comprovar si la comunicació és real.

La Seguretat Social recomana verificar sempre que l'adreça web sigui correcta i recorda que les gestions administratives s'han de fer mitjançant els seus canals oficials.

Què fer si ja s'han introduït les dades

Si la persona ja ha clicat l'enllaç i ha introduït informació en una pàgina sospitosa, és important actuar amb rapidesa. El primer pas és contactar amb l'entitat bancària per bloquejar les targetes, protegir els comptes i revisar si s'ha produït alguna operació no autoritzada.

També convé canviar immediatament les contrasenyes dels serveis afectats, especialment si la mateixa clau s'utilitza en més d'un compte. Si s'han facilitat credencials bancàries o codis d'accés, cal comunicar-ho expressament al banc.

A més, es recomana conservar captures de pantalla, el número remitent, l'adreça fraudulenta i qualsevol altra prova per poder denunciar els fets davant dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.

La urgència, una de les principals armes dels estafadors

Aquestes campanyes busquen que la víctima reaccioni abans de comprovar si el missatge és autèntic. Per això, els especialistes insisteixen que cap suposada amenaça de sanció o bloqueig ha de portar a facilitar dades sense verificar-ne abans la procedència.

La Seguretat Social disposa d'un espai específic de ciberalertes per informar sobre intents de suplantació a través de correus electrònics, SMS, trucades o aplicacions de missatgeria.