Fer esport a la platja pot acabar en lesió: els experts alerten dels riscos de córrer i caminar sobre la sorra

Amb l’arribada de l’estiu, cada vegada és més habitual veure persones corrents, caminant o entrenant a la platja. La sorra, el mar i l’aire lliure converteixen aquest entorn en un escenari atractiu per mantenir-se actiu durant les vacances. A Espanya, més de 8,3 milions de persones practiquen senderisme o caminen habitualment i al voltant de 2,5 milions corren cada setmana.

Però canviar l’asfalt per la sorra no és tan innocent com pot semblar. L’Il·lustre Col·legi Oficial de Podologia de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) adverteix que aquest canvi de superfície modifica la biomecànica de la petjada i pot augmentar el risc de lesions si el cos no està preparat.

Els podòlegs recorden, a més, que les lesions esportives augmenten aproximadament un 25% durant els mesos d’estiu, entre altres motius pels canvis en el tipus de superfície on fem exercici.

Fer esport a la platja és bo o dolent?

La resposta depèn de com es faci. Caminar o córrer sobre la sorra pot ajudar a enfortir la musculatura dels peus i les cames, treballar l’equilibri i augmentar el consum calòric. Però també obliga el cos a realitzar un esforç diferent del que fa habitualment sobre asfalt o terra ferma.

Jorge Escoto, podòleg i membre de la junta directiva de l’ICOPCV, ho explica així: «Un dels errors més habituals és pensar que tota la sorra ofereix els mateixos beneficis. Tanmateix, des del punt de vista podològic, caminar sobre sorra tova o fer-ho per la riba suposa dos esforços completament diferents per a l’organisme».

A la sorra tova, el peu s’enfonsa i necessita més esforç per avançar. «Quan el peu s’enfonsa a la sorra, perd l’impuls natural de cada passa i obliga tota la musculatura estabilitzadora del turmell, els bessons i el tendó d’Aquil·les a treballar amb molta més intensitat», assenyala Escoto.

Aquesta exigència pot ser positiva si hi ha una adaptació progressiva, però també pot provocar esquinços de turmell, tendinitis del tendó d’Aquil·les i sobrecàrregues musculars.

La riba tampoc és tan segura com sembla

Caminar per la zona de sorra compacta pot semblar més segur, però també amaga riscos.

La inclinació natural de la platja fa que una cama quedi lleugerament més alta que l’altra durant bona part del recorregut. Això obliga els genolls, els malucs, la pelvis i la columna a compensar constantment el desnivell.

Segons Jorge Escoto, «aquesta situació afavoreix l’aparició de la síndrome de la cintilla iliotibial o ‘genoll del corredor’, fasciïtis plantar, dolor lumbar o molèsties al maluc per la descompensació de la pelvis».

Per això, fer quilòmetres i quilòmetres sempre en la mateixa direcció per la riba pot acabar generant molèsties fins i tot en persones acostumades a practicar esport.

És una activitat apta per a tothom?

No necessàriament. Les persones amb lesions prèvies, problemes de petjada o malalties com la diabetis han de prendre precaucions especials.

L’ICOPCV adverteix que les persones amb diabetis poden tenir una menor sensibilitat als peus i problemes circulatoris, fet que pot complicar l’evolució de petites ferides.

Petxines trencades, vidres, espines o picades poden provocar lesions que passin inicialment desapercebudes. Per això, els podòlegs recomanen utilitzar escarpins o calçat adequat i revisar la planta dels peus després de caminar per la platja.

També cal recordar una zona sovint oblidada: l’empenya del peu. Si queda exposada al sol, s’hi ha d’aplicar protector solar igual que a la resta del cos.

Les recomanacions dels experts per evitar lesions

L’Il·lustre Col·legi Oficial de Podologia de la Comunitat Valenciana recomana començar de manera progressiva. Si no estem acostumats a caminar o córrer per la sorra, és millor començar amb passejos d’entre 10 i 15 minuts sobre sorra compacta abans d’augmentar el temps o passar a la sorra tova.

Per a caminades de més de vint minuts, els experts aconsellen utilitzar sabatilles de running o escarpins, ja que aporten estabilitat i protegeixen la fàscia plantar.

També és recomanable alternar el sentit de la marxa quan caminem per la riba, de manera que el desnivell no recaigui sempre sobre la mateixa cama.

I, sobretot, cal escoltar el cos. Un dolor persistent al taló, a la planta del peu o al tendó d’Aquil·les no s’hauria de normalitzar. En persones amb antecedents de lesions o alteracions de la petjada, l’ICOPCV recomana consultar un podòleg abans d’iniciar una activitat intensa.

Jorge Escoto ho resumeix amb una advertència clara: «El problema no és la sorra, el problema és creure que el nostre cos està preparat per a un terreny completament diferent del que utilitza durant la resta de l’any. Un canvi brusc pot convertir un passeig saludable en una lesió que ens acompanyi tot l’estiu».

Fer esport sí, però sense deixar rastre

Gaudir de la platja també implica cuidar el medi ambient. Córrer, caminar o entrenar a la sorra és compatible amb preservar aquests espais, sempre que es respecti l’entorn.

Això significa no deixar ampolles, embolcalls, tovalloletes, burilles o altres residus, utilitzar les papereres disponibles i evitar molestar la fauna o degradar les zones més sensibles.

Les platges són espais naturals compartits. Fer-hi esport pot ser una manera excel·lent de cuidar el cos i la ment, però també comporta una responsabilitat: mantenir-les netes i protegir-les perquè en puguem continuar gaudint durant molts més estius.